Equitat menstrual i contraceptiva

Actualment, la crisi provocada per la pandèmia sanitària posa en risc totes les lluites i drets de les dones assolits i, encara més, obre una escletxa difícilment salvable per tots aquells que no s’havien aconseguit garantir. Aquest és el cas del dret a l’anticoncepció i als productes d’higiene menstruals com a productes de salut pública i no de luxe.

Així des del CJAS i L’Associació hem iniciat un programa pilot amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona que consistirà en que unes 350 usuàries del centre podran participar d’aquest programa rebent consell menstrual i contraceptiu acompanyats de producte menstrual i mètode, col·locat per les nostres professionals en el cas que sigui necessari i sense cap cost econòmic per elles.

L’atenció en aquests dos tipus de consell es basa en la transmissió de coneixements sobre el cos i la curiositat de l’autoconeixement que genera agència a les dones per poder decidir, juntament amb un bon acompanyament professional, tant els productes d’higiene menstrual com el mètode anticonceptiu adients en cada cas. Malgrat s’informarà i facilitaran totes les opcions existents, sempre es prioritzaran les opcions més sostenibles i saludables a llarg termini com són la copa, compreses reutilitzables i l’esponja menstrual, els preservatius, els DIUs no hormonals, etc.

Aquest programa promouria de forma evident la reducció de la feminització de la pobresa per una de les seves causes de discriminació i desigualtat més transversals i, a la vegada, ens permetria recollir tot un seguit d’informació i dades, actualment inexistents a l’Estat espanyol. I amb aquestes dades i informació s’elaborarà un informe que dibuixarà els continguts claus per tal de generar polítiques públiques realment transformadores que desmuntin les desigualtats estructurals que hi estan vinculades.

 

Objectius principals:

●        Contribuir a eradicar amb la feminització de la pobresa a través de la garantia de drets sexuals i reproductius, la interseccionalitat del gènere amb altres categories de desigualtat i l’empoderament i la participació sociopolítica de les dones.

●        Garantir l’accés a la informació, consell professsional i els productes menstruals adients a dones diverses dels programes de L’Associació

●        Garantir la recollida de dades i informació per generar un coneixement especialitzat que permeti conèixer la feminització de la pobresa i elaborar polítiques transformadores

 

Sobre la feminització de la pobresa

Fa molt que coneixem les causes reals de la feminització de la pobresa, que entenem la seva lògica estructural basada en un sistema que es fonamenta en la divisió sexual del treball per poder sostenir els privilegis que, a molt pocs, els atorga el patriarcat aliat amb el capitalisme. També sabem que les respostes no poden ser per mitjà d’enfocaments limitats i que cal generar un conjunt de polítiques públiques coherents, integrals i continuades que incideixin directament en tots els factors estructurals d’exclusió i discriminació que porten a les dones a ser més vulnerables que els homes a patir la pobresa.

Polítiques vinculades a l’àmbit laboral, socioeconòmic, de les cures, energètiques, d’espai públic però també,  i  absolutament transversals, cal que es desenvolupin polítiques que garanteixin els drets i la salut sexual i reproductiva a totes les persones, específicament les dones que pateixen diàriament múltiples discriminacions.

Barcelona compta amb un quart de la seva població que viu en situació de pobresa de forma estructural i, sabem del cert, que la gran majoria són dones. L’actual pandèmia causada pel COVID-19, ha incrementat aquesta proporció de forma exponencial situant a les dones que estaven precaritzades, irregularitzades, a les que han hagut de prioritzar tasques de cures familiars abans que laborals i econòmiques, pensionistes, amb diversitats funcionals, joves estudiants i a l’atur… i un llarg etcètera que han passat a expandir considerablement el que entenem per feminització de la pobresa.

En aquesta situació, i seguint el que hem estat reivindicant des de sempre com a moviment feminista i en favor dels drets sexuals i reproductius, creiem que és imprescindible promoure mesures concretes d’accessibilitat a l’anticoncepció i, també, als productes d’higiene menstrual.

Durant dècades, les polítiques públiques no han considerat que els productes d’higiene durant la menstruació fossin de primera necessitat. Els impostos ‘castiguen’ les dones, tal com mostra l’informe sobre fiscalitat des d’una perspectiva de gènere, elaborat per l’Observatori IQ i la cooperativa Ekona. I, a més a més, els productes de grans marques i d’un sol ús han estat monopolitzant l’espai davant d’alternatives més saludables i sostenibles en tots els sentits.

Tenir la regla, li suposa a cada dona una despesa d’uns 100 euros a l’any en productes d’higiene menstrual aproximadament. Una despesa que, actualment, forma part de tot aquest conjunt de discriminacions que s’arrelen per feminitzar la pobresa. Aquesta pobresa menstrual que és el terme que actualment s’utilitza per situar a les dones que no poden fer front a aquesta despesa. Pro postes com les que s’han aprovat a Escòcia recentment són gairebé inexistents però altament transformadores (Escocia será pionera en Europa en combatir la “pobreza menstrual”: tampones y compresas gratis para las estudiantes https://www.eldiario.es/economia/escocia-europa-menstrual-higienicos-estudiantes_1_1965155.html)

Ja abans de la pandèmia existien dades que confirmaven que 1 de cada 4 europees havia d’escollir entre comprar productes d’higiene menstrual i aliments. Ens atrevirem a aventurar que ara mateix ens situarem en, almenys, el 50% i provablement més. I, cal tenir en compte, que també, abans de la pandèmia, el 46% de les dones admetia haver faltat a l’escola per aquest motiu i l’estigma que això suposa en conseqüència.

L’equitat menstrual i contraceptiva

El concepte d’equitat menstrual es refereix a l’accés igualitari als productes d’higiene però també a l’educació sobre el cos i a una salut amb perspectiva de gènere. A més, inclou la idea que aquests productes estiguin exempts de taxes però també que siguin presents als llocs públics. Però els productes de les grans marques no són els únics que poden usar-se. Hi ha alternatives de recollida de sagnat que són més econòmiques, reutilitzables i, per tant, més sostenibles que els tampons i les compreses d’un sol ús com són les esponges, les calces absorbents o la copa menstrual. Però per poder utilitzar-los hem de conèixer el nostre cos, la nostra regla, la diversitat de productes i tenir-hi un accés fàcil en tots els sentits. D’això és el que, des de L’Associació n’anomenem un consell i acompanyament menstrual per escollir el producte i/o eina que decidim.

L’Associació té com a principi fundacional la lluita per la garantia dels drets sexuals i reproductius que, a la vegada, es basen en l’autoconeixement del cos, del cicle menstrual i la garantia per l’accessibilitat a totes les opcions existents perquè les dones puguin decidir en tots els

àmbits i puguin gaudir de la sobirania corporal com un fet constituent. D’aquí que tots i cadascun dels programes i serveis que duem a terme tinguin aquest enfocament de treball com a eix que els travessa.

Així és com treballem al nostre Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) on més de 6 mil joves venen anualment a consultar sobre aquests temes i on oferim diversitat de serveis per poder garantir els drets sexuals i reproductius de les joves en la mesura que puguem. Com és el cas del consell contraceptiu i l’accés a alguns mètodes que facilitin l’autocura i la prevenció, promovent realcions sexuals saludables i plaenteres i mirant d’absovir alguna de les discriminacions que viuen les nostres usuàries més joves.

Múltiples estudis, ja siguin de l’OMS, d’Unicef, de la mateixa Agència de Salut Pública de Barcelona demostren que la prevenció dels embarassos no planificats permet a les dones adolescents i joves finalitzar l’escolarització i adquirir els coneixements fonamentals per al creixement personal. També, mostren com les dones adolescents i joves dels barris més empobrits de Barcelona són les que amb més freqüència tenen un embaràs no planificat i el duen a terme vivint una maternitat adolescent que interromprà el seu desenvolupament cronificant la situació de pobresa al seu entorn.

Malgrat tot, també sabem que el 82% dels embarassos entre dones de 15 a 24 anys són no planificats i el 57% del total d’embarassos acaba en una interrupció de l’embaràs. Actualment a Catalunya com en altres entorns del nostre país, l’elecció dels mètodes anticonceptius està clarament condicionada per les barreres d’accés, d’informació i econòmica. Aquestes barreres són també obstacles en l’exercici dels nostres Drets Sexuals i Reproductius i, a la vegada, són barreres que aprofundeixen la feminització de la pobresa per no donar opció a les dones a decidir sobre el seu cos, la seva maternitat i la planificació de la seva vida sexual i reproductiva.

La situació actual requereix entendre que les dones joves, racialitzades, irreguaritzades, en situació de violències, d’origens culturals diversos, amb diversitat funcional, precaritzades… estan patint el pes afegit de la crisi a les discriminacions que ja vivien, reduint les seves possibilitats i drets a la mínima expressió. Haver de fer front a les despeses generades pels productes d’higiene menstrual i, a la vegada, a l’anticoncepció les endinsa cada cop més en aquesta escletxa insalvable que les condemna a ser pobres per ser dones.

Ja fa temps la nostra entitat, entre moltes d’altres i la pròpia Estratègia de Feminització de la Pobresa Municipal, que reivindiquem que l’anticoncepció ha de ser universal i, per tant, gratuïta i, de la mateixa manera ho han de ser també els productes d’higiene menstrual perquè són productes de salut pública, perquè formen part de la garantia dels drets sexuals i reproductius i, com a tal, dels drets humans. Les dones han de poder tenir agència i decidir sobre les seves vides per sortir de la pobresa i aquests 2 temes en són claus.

Actualment un implant subdèrmic té un cost de 60 euros amb recepta. I el DIU de coure te un cost d’uns 50 euros. Tot i que l’implant protegeix d’embarassos no desitjats durant 3 anys i el DIU de fins a 5 anys. També sabem que el cost de les pastilles està sobre un 10 euros al mes, els preservatius sobre uns 3 euros per ús, l’anell vaginal uns 20 euros al mes i, així, podem anar llistant la situació realment insostenible per a la majoria de dones usuàries dels programes i serveis de L’Associació que les deixarà exposades a un embaràs no desitjat amb tot el que això comporta.

Estudis fets pel projecte CHOICE, als EUA, van demostrar clarament que les 2 barreres més importants d’accés a l’anticoncepció són la barrera econòmica i la informativa. I quan les dues barreres eren eliminades, l’autocura i l’apoderament augmentaven. Així doncs, cal fer un bon consell contraceptiu i aconpanyar-lo del mètode escollit per la dona amb el suport de les professionals de referència.

 

POLÍTICA DE PRIVACITAT I GALETES

Aquest lloc web utilitza galetes perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra Política de privacitat i galetes, punxi l'enllaç per a major informació.

Copyright © 2020 | Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears.