CANVIS CORPORALS I PRIMERES VEGADES

L’adolescència és un període de la vida en el qual durant uns anys es produiran intensos canvis físics, psicològics i socials que aniran definint la persona adulta que serem en un futur.

En un primer moment apareixeran els canvis físics, pels quals el nostre cos de nen es convertirà en cos adult, és el que anomenem pubertat. L’edat en què s’inicien aquests canvis és molt variable d’una persona a una altra, i es van produint al llarg d’uns anys. Això estarà determinat per factors genètics i ambientals (herència, alimentació, clima, estímuls psicològics i socials, condicions de salut, etc.). Aproximadament entre els 8 i els 16 anys s’inicia i es desenvolupa la pubertat de forma normal.

Anar assumint i acceptant amb certa tranquil·litat els canvis i les noves sensacions que es van produint en el nostre cos ens ajudarà a sentir-nos més segurs i preparats a l’hora de viure i compartir la nostra sexualitat.

Però, com dèiem abans, aquests canvis corporals no es donen d’una manera aïllada, sinó que van acompanyats de tot un seguit de canvis psicològics i socials: emocions, relacions, vivències, interessos, pensaments, etc., que en conjunt aniran definint la nostra identitat i personalitat adultes.

Canvis en les noies

Actualment, la majoria de noies comença a experimentar els canvis físics propis de la pubertat entre els 8 i els 13 anys. Cal recordar, però, que cada persona es desenvolupa a un ritme diferent i que podem trobar variacions en el creixement entre noies de la mateixa edat, així com entre nois i noies.

Tots aquests canvis corporals que estàs experimentant estan motivats per canvis hormonals i s’allargaran durant dos o tres anys. Són transformacions físiques que aniran acompanyades també de canvis en la teva manera de pensar i actuar.

Com en el cas dels nois, també en les noies es produeix un augment important de la talla, augment de la suor i aparició o augment del pèl a les aixelles, cames i pubis, augment del fluix vaginal… Però en les noies, a més, seran importants els canvis que es produiran en els pits i l’aparició de la primera regla o menstruació.

Els canvis físics que s’estan produint afecten també els teus genitals. Els genitals externs són una part més del teu cos i reben globalment el nom de vulva. A la vulva hi tenim els llavis menors i majors. Unit als llavis menors per la part superior i recobert parcialment per aquests, tenim el clítoris, que és un petit òrgan erèctil molt sensible. La seva estimulació, en general, ens proporcionarà sensacions plaents i excitants, tant en la masturbació com en les relacions compartides.

L’entrada de la vagina està parcialment coberta per una fina membrana de teixit mucós que s’anomena himen. L’himen és diferent en cada dona. Al llarg de la història se li ha atorgat molta importància, i s’ha relacionat l’himen amb la “virginitat”. Científicament se li atribueix la funció de protegir la vagina de les nenes de possibles infeccions fins que l’aparell genital acabi de madurar.

Com comentàvem, durant molt de temps s’ha dit que l’existència de l’himen demostrava que una dona no havia tingut relacions sexuals amb penetració (que era “verge”). En realitat, la presència de l’himen no assegura res; algunes dones tenen l’himen molt elàstic i experimenta pocs o cap canvi després de tenir relacions sexuals coitals. Altres poden “trencar-se” durant les relacions coitals, amb l’ús de tampons, etc. Quan l’himen “es trenca” en les primeres relacions sexuals amb penetració, és possible i freqüent que apareguin algunes molèsties i/o una petita pèrdua de sang, però altres vegades no hi ha cap símptoma. Si en algun cas es produeix un sagnat important o altres molèsties, és recomanable fer una visita ginecològica per tal que ho puguin valorar i orientar-nos.

Els pits. És freqüent que en aquesta etapa les noies es preocupin per la mida o la forma del seu pit. Segons la moda que impera en cada moment, hi ha noies a les quals els agradaria tenir els pits més grans o més petits i busquen diferents opcions per tal de poder canviar-los.

La publicitat ho sap, i podem trobar infinitat d’anuncis sobre cremes, pastilles, etc. que diuen ens poden ajudar a accelerar el creixement dels pits, fer-los més grans, etc. La realitat és que no existeixen fórmules màgiques i la mida dels nostres pits està determinada principalment per l’herència i pel nostre pes. Hi ha pits de tot tipus, així com dones diferents, la bellesa és molt diversa i no té només una mida o una forma.

De tota manera, si és un tema que et preocupa, que pot interferir en com et veus, com et sents o en la teva relació amb els altres, pots demanar consell a algun professional que et pugui orientar.La regla i el cicle menstrual

Un dels canvis més significatius que es produeixen al final de la pubertat en el cas de les noies és la primera regla o menstruació. Cada noia és diferent, però el més freqüent és que es produeixi entre els 10 i els 16 anys. Acostumen a passar uns dos anys des que comencen a desenvolupar-se els pits fins que apareix la primera regla.

L’aparició de la regla és un signe important del procés de creixement i maduració dels genitals externs i interns, de la secreció normal de les hormones sexuals femenines i del seu correcte funcionament. A partir d’aquest moment s’inicia l’etapa fèrtil en la vida de la dona i el cos de la noia està preparat per a la reproducció; per tant, si es comencen a tenir relacions sexuals, és important utilitzar un mètode anticonceptiu eficaç per tal d’evitar un embaràs.

Durant la pubertat, la hipòfisi (glàndula situada al cervell que regula molts dels processos hormonals del nostre cos) allibera hormones que estimulen els ovaris per tal que produeixin unes altres hormones (estrògens i progesterona). Aquestes hormones influeixen tant en la maduració física com en el creixement i en les emocions.

L’úter o matriu està revestit per una capa mucosa, anomenada endometri, que durant el cicle menstrual experimenta canvis morfològics i funcionals per l’estímul de les hormones que produeix l’ovari. Aquesta capa mucosa es desprèn normalment un cop al mes i és el que s’anomena regla o menstruació.

El temps que passa entre una regla i la següent és el que anomenem període o cicle menstrual. Es compta des del primer dia de la regla fins al primer dia de la regla següent. Aquest període acostuma a ser d’uns 28-30 dies, però en moltes noies pot variar de 21 a 35.

Les primeres regles poden ser curtes (de 2 o 3 dies) i de vegades els cicles són més irregulars, amb intervals de 40 o 60 dies. Des del començament de la menarquia (primera regla) és aconsellable anotar en un calendari la data de les menstruacions, per calcular així els cicles menstruals.

Un altre procés que també està regulat per les hormones que produeixen la hipòfisi i els ovaris és l’ovulació. Dues setmanes abans de tenir la regla surt un òvul de l’ovari i es desplaça a través de la trompa de Fal·lopi cap a l’úter. Si l’òvul no és fecundat per un espermatozoide, no s’adherirà a la paret de l’úter, serà eliminat a través de la vagina juntament amb les restes d’endometri i donarà lloc a la menstruació.

En aquest moment tot torna a començar i el cicle menstrual es torna a repetir.

El sagnat menstrual pot durar de 3 a 7 dies i la seva intensitat (quantitat de regla) i les molèsties són variables depenent de cada dona.

Si el dolor de regla és intens o et dificulta desenvolupar una activitat diària normal, és important que ho consultis amb el teu metge. Hi ha tractaments mèdics que funcionen molt bé per reduir aquestes molèsties.

Durant aquests dies pots utilitzar compreses o tampons per a la teva higiene. Triar una opció o l’altra depèn de cada dona i de com es troba més còmoda.

Algunes noies poden tenir dubtes o certes dificultats quan comencen a utilitzar tampons. És important conèixer com és el teu cos, provar-ho quan estiguis tranquil·la i seguir les instruccions que es donen en el fullet que trobaràs a la capsa. Pots començar amb tampons petits; és important que vagis adaptant el tipus de tampó a la quantitat de fluix menstrual, i hauràs de canviar-lo amb freqüència (cada 4-6 hores aproximadament). El tampó, quan està ben col·locat, no es nota. No tindràs problemes per utilitzar-los sempre que puguis introduir-lo a la vagina còmodament i retirar-lo sense dificultat. No et preocupis si necessites diferents intents fins que aconsegueixis posar-te’l. Si tens algun dubte, consulta-ho amb el teu metge o vine al nostre centre per tal que et puguem orientar.

És important conèixer el propi cicle menstrual i buscar informació davant de qualsevol dubte o incidència que ens preocupi.

En ocasions, el cicle menstrual i la quantitat i la durada de la regla es poden alterar, tant per causes externes com per circumstàncies personals: cansament, exàmens, estrès, viatges, canvis importants en la dieta, exercici físic intens, ús d’alguns medicaments, drogues, algunes malalties, etc. Si et trobes en alguna d’aquestes situacions, és recomanable que facis una consulta mèdica al més aviat possible.

De tota manera, sempre que hi hagi una alteració en el cicle menstrual (retard de la regla, pèrdues irregulars, regla diferent, etc.) i es tinguin relacions sexuals, s’hauria de descartar un possible risc d’embaràs.

Canvis en els nois

En l’actualitat, els canvis corporals en la majoria dels nois s’inicien entre els 10 i els 15 anys. En alguns casos poden començar abans o després d’aquestes edats, i això pot estar dintre de la normalitat, però, davant el dubte o la preocupació, sempre és important consultar el metge per tal que en pugui fer una valoració i orientar-nos sobre el nostre desenvolupament. A la consulta de pediatria podem trobar una bona ocasió per comentar els dubtes que tinguem.

Però quins són aquests canvis? Entre els principals canvis físics que es produeixen en els nois hi ha un augment important de la talla, canvis en la veu, augment de la suor i aparició o augment del pèl a les aixelles, la cara, el pubis… Els genitals adquireixen l’aspecte i les funcions adultes i apareixen les primeres ejaculacions.

En l’aparició d’aquests canvis físics hi tenen un paper imprescindible tot un seguit de canvis hormonals, que també poden influir en les nostres emocions (de vegades ens sentim especialment sensibles, irritables, ansiosos, etc.).

També començaran a aparèixer noves sensacions entorn de la sexualitat i el cos respondrà davant estímuls sexuals (somnis, fantasies, imatges eròtiques…), que potser no s’havien sentit anteriorment d’aquesta manera.

Els nois comencen a tenir ereccions; davant un estímul sexual o eròtic, el penis augmenta de mida i s’endureix a causa d’una major afluència de sang al seu interior. De fet, els nois ja experimenten ereccions en la infància per estímuls en els jocs, en la cura, etc., però durant l’adolescència les ereccions comencen a tenir un significat diferent.

Amb freqüència, els nois es preocupen per com és el seu penis i solen comparar-se amb amics o companys. La realitat és que la mida i la forma del penis són diferents en cada noi (més amples o estrets, llargs o curts…). És important saber que la mida del penis no està relacionada amb el plaer que es pot obtenir o donar en les relacions sexuals.

Quan les hormones ja fan la seva feina, les secrecions del cos augmenten i fan més olor. És important tenir cura de la neteja i, a més de dutxar-se cada dia, cal incidir en la neteja del penis, sobretot en la zona del prepuci, fent-lo lliscar cap avall.

També apareixen les primeres ejaculacions, que són l’expulsió del semen a través de la uretra i que habitualment van acompanyades de l’orgasme. L’ejaculació es pot produir en forma de pol·lució nocturna, durant la masturbació o en una relació amb una altra persona.

Parlem de pol·lució nocturna quan es produeix una ejaculació mentre es dorm. La freqüència de les pol·lucions nocturnes és molt variable i depèn de molts factors, com les vivències del dia anterior, les fantasies que s’han tingut durant les converses amb els amics o amigues, la lectura d’un llibre o l’observació d’imatges eròtiques en revistes o pel·lícules, els somnis…, entre d’altres.

Tots els cossos són considerats atractius? Us heu plantejat alguna vegada com afecta això a la percepció que tenim del nostre propi cos i com ens influeix a l’hora de desitjar un cos i no un altre? La veritat és que no ens ensenyen massa a estimar els cossos que no s’adapten a aquests cànons de bellesa.

El nostre cervell sembla programat per desitjar allò que ens han dit que és atractiu. Però… qui ens programa perquè això sigui així?

És important saber que els cànons de bellesa canvien en funció del context històric, social i cultural que ens ha tocat viure. Aquest ideal de bellesa és àmpliament difós pels mitjans de comunicació, la publicitat, les sèries, etc; que ens assenyalen quin és l’ideal de bellesa vàlid socialment, i que hem de seguir si volem ser sexualment atractives.

A més a més, els missatges publicitaris i totes les seves variants, ens fan creure que si algú no té un cos 10 és perquè no ho vol, ja que  se’ns ofereixen una multitud de productes, dietes i cirurgies per modificar el cos i apropar-nos a l’ideal de bellesa imperant. Aquesta idea no ens fa cap bé com a societat, perquè culpabilitza a totes aquelles persones que no compleixen amb l’estàndard, que som la immensa majoria!

Per tant, la percepció que tenim del nostre cos ve determinada per la comparació que fem amb el model imperant. Model que, a més a més, mostra cossos que ni tan sols existeixen. Cossos que són producte del retoc, de les textures modificades i dels filtres digitals.

Tot i això, sovint mirem d’aconseguir aquests cossos impossibles, tot oblidant que fer-ho no ens aportarà plaer, ni ens farà més desitjables, ni més afectives. Tampoc ens aportarà més orgasmes, ni més felicitat, ni més seguretat…

Però no només se’ns marca un únic model de bellesa en quant a aspectes com l’alçada o el pes, també existeix la creença de que els genitals només són atractius si són d’una determinada manera: penis rectes, vulves depilades i amb els llavis menors i majors perfectament proporcionats, etc.

Sigui quina sigui la teva tria, recorda: la diversitat no impedeix gaudir de la sexualitat, tot al contrari, la fa mooolt més atractiva 😉

Tots i totes tenim desig d’estimar i de ser estimats. Però a l’adolescència apareix la necessitat de compartir, de provar, de canviar el tarannà de les nostres relacions. L’impuls sexual es manifesta amb força, ens sentim atrets sexualment per altres persones i nosaltres també ens convertim en objecte de desig d’algú.

Tot i que habitualment es refereix a les “primeres vegades” en referència a  l’inici de les relacions sexuals coitals o amb penetració, cal pensar que existeix un ampli ventall de pràctiques sexuals dins de les relacions sexuals compartides

La veritat és que tots tenim ganes, un dia o altre, de compartir la nostra sexualitat i de gaudir-ne. Els missatges que hem rebut al llarg del nostre creixement (família, escola, amics, pel·lícules, televisió, revistes, etc.) i les experiències viscudes incidiran força en la manera d’entendre i viure les relacions sexuals.

Però, quan és el moment? Això caldrà descobrir-ho un mateix, valorant si ho desitges realment, si et sents preparat i de si has trobat la persona amb la que vols compartir aquestes relacions.

No hi ha normes sobre l’edat per començar o la manera de compartir la nostra sexualitat, sempre que les dues persones ho decideixin lliurement. És important fer el pas de les relacions sexuals compartides perquè tu ho vols, i no perquè t’ho demani un altre, o perquè els teus amics ja tinguin relacions.

L’amistat, l’amor, la comunicació amb la parella i el respecte mutus poden ajudar a prendre aquesta decisió i a saber si realment es desitja iniciar aquest tipus de relacions. Comentar-ho amb algú amb qui tingueu confiança (amics, família…), si teniu el costum de parlar de les vostres coses, pot ajudar quan es tenen dubtes. De tota manera, com dèiem abans, cadascú haurà de prendre la decisió quan se senti preparat.

En les primeres relacions sexuals compartides, sovint els sentiments i les vivències són contradictòries, i poques vegades responen a les nostres expectatives. Molts cops fer l’amor es relaciona amb imatges que representen grans plaers i resultats amorosos i sexuals impressionants. Normalment, serà necessari un temps per aprendre a fer millor l’amor, a estimar millor, a donar i a rebre amb més intensitat. De fet, en la sexualitat i en les relacions sexuals, l’aprenentatge no s’acaba mai.

Moltes vegades, haver compartit relacions de “petting” —on hi ha jocs sexuals i carícies, però sense penetració— pot ajudar a iniciar les relacions a poc a poc, i així anar descobrint com reacciona el nostre cos al plaer, quines coses són les que ens agraden més i quines menys…, i d’aquesta manera també conèixer la parella. La comunicació i poder parlar amb l’altre del que sentim, de les nostres pors i dubtes, encara que no sempre és fàcil fer-ho, ens pot ajudar molt en les relacions.

“Les primeres vegades” semblen senzilles, però sovint el resultat no és ben bé el que s’esperava. S’hi barregen sentiments, emocions, expectatives, fantasies, etc. i sovint sorgeixen dubtes i també dificultats. De vegades tenim vergonya, altres ens falta atreviment, o també podem mostrar-nos molt decidits per no haver de pensar gaire.

A més, la forma de viure i expressar la sexualitat, així com aquestes pors i inquietuds que poden aparèixer quan s’inicien les relacions sexuals coitals, poden ser diferents en nois i noies. En el cas de les noies, freqüentment la por del dolor, de l’embaràs, de com ho viurà l’altre… poden provocar que faci mal la penetració o que no sigui possible. En els nois pot ser freqüent la por d’“ejacular massa ràpid” o de no tenir erecció, de no donar “la talla”, que la noia “no s’ho passi bé”…

També hi ha diferències en la resposta sexual de nois i noies. És freqüent que els nois puguin tenir una penetració de seguida que hi ha una erecció, en canvi les noies normalment necessiten un temps més llarg d’estimulació per tal que la vagina estigui prou lubrificada per tenir una relació coital sense molèsties. A més, la penetració en si, per als nois (per la seva anatomia i fisiologia) habitualment és molt plaent, i això fa que molt fàcilment puguin tenir un orgasme amb aquest tipus de pràctica sexual. En el cas de les noies, en canvi, pot ser difícil arribar a tenir un orgasme només amb la penetració, especialment en les primeres relacions.

És necessari donar-se un temps d’aprenentatge per conèixer-se millor un mateix i l’altre. Poder parlar, compartir els dubtes o l’angoixa amb la parella ens ajudarà i, en tot cas, és important buscar ajuda si les dificultats no es resolen i ens fan patir. Si voleu fer una consulta sobre aquests temes ho podeu fer des de la secció de consultes onlinetrucar-nos o venir al nostre centre.

Quines són les dificultats més freqüents en les noies?

En les primeres relacions coitals, és freqüent tenir molèsties en la penetració. Això es deu, moltes vegades, al fet d’estar nerviosa. Això fa que es tensi la musculatura del cos en general i en concret la que envolta les parets de la vagina, dificultant o impedint la penetració.

Una altra cosa que pot passar és la falta de lubrificació. Tant l’home com la dona tenim unes glàndules que faciliten que els genitals estiguin humits i que es doni la penetració sense dolor. Quan estem nerviosos o intentem la penetració sense que hi hagi prou joc eròtic previ, pot passar que la vagina no estigui ben lubrificada i que apareguin molèsties durant la penetració.

És molt important poder buscar espais on estar tranquils i dedicar-se temps amb la parella. Parlar amb l’altre, explicar-li quines són les coses que més ens agraden, les que menys, compartir i comunicar els nostres desitjos, preferències i sentiments, així com l’experiència ens ajudaran a afrontar-ho millor.

En tot cas, és important buscar ajuda si tenim dubtes o si les dificultats no es resolen i ens fan patir. Si voleu fer una consulta sobre aquests temes ho podeu fer des de la secció de consultes onlinetrucar-nos o venir al nostre centre.

Quines són les dificultats més freqüents en els nois?

És freqüent que, en les primeres relacions sexuals compartides els nois tinguin certes dificultats, com la pèrdua d’erecció i/o una ejaculació bastant més ràpida del que voldrien o desitjarien.

La resolució d’aquestes dificultats sovint té a veure amb poder donar-se temps per experimentar i així poder assolir un aprenentatge progressiu en les relacions sexuals. A mida que augmenta la nostra experiència i el nostre aprenentatge, tindrem un millor coneixement i control de la nostra resposta sexual. Això no s’aconsegueix d’un dia per l’altre, es necessita temps i confiança en tu mateix i en la parella.

És important que les relacions siguin en un lloc tranquil, amb intimitat i temps per poder tenir una relació sense presses, on poder gaudir del temps que tenim per estar junts i compartir. Poder parlar amb la parella del que ens preocupa i expressar el que sentim sempre ens pot ajudar a millorar la situació.

Tot i així, si aquesta situació s’allarga molt en el temps i/o us preocupa, és important que consulteu amb algun professional que us pugui orientar. Si voleu fer una consulta sobre aquests temes ho podeu fer des de la secció de consultes onlinetrucar-nos o venir al nostre centre.

Al CJAS t’oferirem un espai de confiança on t’escoltarem, et resoldrem els dubtes que tinguis sobre els teus canvis corporals, el teu cos i les teves pràctiques i relacions sexuals.

POLÍTICA DE PRIVACITAT I GALETES

Aquest lloc web utilitza galetes perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra Política de privacitat i galetes, punxi l'enllaç per a major informació.

Copyright © 2021 | Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears. Política de privacitat i protecció de dades.