Està causada per un bacteri (Chlamydia trachomatis) que afecta la uretra (homes) i la vagina i el coll uterí (dones). Es transmet per via sexual, i si la dona embarassada és portadora de clamídies pot infectar el seu fill durant el part.

La infecció pot passar desapercebuda per absència de símptomes, sobretot en el cas de les dones. Tot i així, la persona que pateix la infecció pot transmetre-la encara que no tingui molèsties.

Els símptomes més freqüents en els homes són: secreció del penis, necessitat d’orinar i, de vegades, dolor. Les dones poden tenir secreció vaginal més abundant o diferent de la normal i dolors abdominals, però no sempre es detecten fàcilment.

Si la malaltia no es tracta, podria evolucionar i estendre’s a genitals interns, i, a la llarga, en alguns casos pot provocar esterilitat.

El diagnòstic es fa mitjançant la història clínica, l’examen de les secrecions i anàlisis específiques.

Hi ha antibiòtics molt efectius per al seu tractament. S’ha de fer també tractament a les parelles sexuals i un seguiment per assegurar-se de la curació

Al CJAS et podem fer la prova de manera gratuïta i també et donem el tractament antibiòtic (Una única pastilla)

La prova de la clamídia

Conèixer al més aviat possible si tens clamídia permetrà beneficiar-se d’un tractament ràpid.

Si tens 25 anys o menys al CJAS fem una detecció de la clamídia de manera confidencial i gratuïta. Es recull una mostra (d’orina, faringe o anus, segons el cas) i s’envia al laboratori i esperem a obtenir el resultat als 3-5 dies. Quan obtinguem el resultat et trucaríem per notificar-te’l i en el cas de ser positiu citar-te al centre per donar-te l’antibiòtic. A l’apartat què t’oferim t’expliquem amb més detalls com fem les proves.

També pots demanar la prova al teu Centre d’Atenció Primària (CAP) o al Centre de Drassanes 

És causada per un bacteri (gonococ) que viu a les àrees més càlides i humides de l’organisme, principalment a la uretra (conducte urinari) i el coll uterí.

Es transmet per contacte sexual. No es contagia per l’ús de serveis públics, tovalloles, etc.

Els símptomes no sempre existeixen; si en tenim, apareixen quan ja han passat uns dies o algunes setmanes des del contacte sexual amb una persona infectada. Els més freqüents són:

En el cas dels homes:

• Secreció purulenta, de color groguenc, que surt del penis, sobretot al matí, en llevar-se.
• Sensació de coïssor en orinar.

En les dones:

• Lleu augment de la secreció vaginal (fluix vaginal).
• Sensació de coïssor en el conducte urinari.
• Alteracions menstruals.
• Dolor abdominal o sensació de cansament.

Sovint, els símptomes en les dones són poc importants i poden passar desapercebuts.

Aquestes molèsties de vegades desapareixen algunes setmanes després, però la malaltia continua present al cos i podria generar problemes al cap d’un temps. Davant la sospita que pots tenir una gonocòccia, busca atenció mèdica per assegurar-te del diagnòstic i fer el tractament adequat.

El tractament guareix la gonocòccia, es fa amb antibiòtics (Una pastilla i una injecció).

La prova del gonococ

Conèixer al més aviat possible si tens gonoco permetrà beneficiar-se d’un tractament ràpid.

Si tens 25 anys o menys al CJAS fem una detecció del gonococ de manera confidencial i gratuïta. Es recull una mostra (d’orina, faringe o anus, segons el cas) i s’envia al laboratori i esperem a obtenir el resultat als 3-5 dies. Quan obtinguem el resultat et trucaríem per notificar-te’l i en el cas de ser positiu citar-te al centre per donar-te l’antibiòtic. A l’apartat què t’oferim t’expliquem amb més detalls com fem les proves.

També pots demanar la prova al teu Centre d’Atenció Primària (CAP) o al Centre de Drassanes 

Què és el VIH?

El virus de la immunodeficiència humana (VIH) és un microorganisme que deteriora el sistema de defenses de l’organisme. Quan una persona s’infecta pel VIH no vol dir que estigui malalta de sida, aquesta persona no presenta símptomes ni signes externs que ens facin sospitar que està infectada, però pot infectar altres persones des del primer moment.

La sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida) representa l’etapa més avançada de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). El virus ha debilitat tant el sistema immunitari que el cos té dificultats per combatre les infeccions.

Consisteix en l’aparició d’una o diverses malalties (infeccions oportunistes, determinats tipus de càncer i alteracions neurològiques), per la qual cosa s’anomena síndrome. Aquestes malalties es poden desenvolupar principalment per l’alteració del sistema immunitari, com a conseqüència de l’acció del VIH. Els avenços en el tractament de la infecció fan que cada vegada es retardi més l’aparició de la sida.

Com es transmet el VIH?

El VIH es troba principalment a la sang, el semen o el fluix vaginal d’una persona infectada. Aquest virus es pot transmetre d’una persona a una altra a través de tres vies:

• Relacions sexuals (penetració anal, vaginal o sexe oral) no protegides amb una persona infectada.
• Exposició a sang infectada (compartir instruments per al consum de drogues intravenoses, xeringues, estris d’higiene personal, etc.).
• De la mare infectada pel VIH al seu fill (durant l’embaràs, el part o l’alletament matern).

El VIH no es transmet:

• Per fer o rebre carícies, petons o abraçades.
• Per compartir el telèfon, menjar, coberts o gots.
• Per banyar-se en piscines públiques o utilitzar el mateix sanitari.
• Per picades de mosquits o altres insectes.
• Per animals domèstics.
• Per treballar, relacionar-se o conviure amb persones infectades pel VIH.

Malgrat la presència del virus a les llàgrimes, la saliva i altres líquids corporals, no hi ha cap transmissió documentada per aquests mitjans (la quantitat de virus és petita i insuficient per provocar la infecció).

La prova del VIH

Quant el VIH ha entrat al nostre cos, és reconegut com a intrús i les cèl·lules del sistema immunitari produeixen anticossos contra ell per tal de neutralitzar-lo. Aquests anticossos són els que es detecten a la prova de la sida, mitjançant una anàlisi de sang específica.

Conèixer al més aviat possible si s’està infectat permetrà beneficiar-se d’un seguiment mèdic i accedir a un tractament eficaç que millori la qualitat de vida, així com adoptar les mesures necessàries per evitar la reinfecció i la transmissió del VIH.

Cal saber que és necessari que transcorri un temps, que en aquest cas és de tres mesos (“període finestra”), des del moment de la infecció perquè amb la prova es puguin detectar els anticossos contra el VIH. Durant aquest “període finestra”, el resultat de la prova no és fiable, però en canvi és possible infectar altres persones.

Un resultat positiu d’aquesta prova ens indica que la persona és seropositiva, és a dir, que ha estat infectada pel virus de la immunodeficiència humana VIH), però no significa que hagi desenvolupat la malaltia (sida).

Una persona seropositiva és portadora del virus i pot transmetre’l per la sang i les secrecions sexuals. Ha de prendre precaucions a fi d’evitar reinfeccions i exposar altres persones al virus.

Si tens 25 anys o menys al CJAS fem la prova ràpida del VIH de manera confidencial i gratuíta. És una punxada al dit i en 20 minuts se sap el resultat. Cas d’obtenir un resultat positiu, et faríem la derivació a un centre hospitalari per fer la confirmació del resultat.

També pots demanar la prova al teu Centre d’Atenció Primària (CAP), als centres d’infeccions de transmissió sexual, o en altres centres alternatius de detecció del VIH.

És una malaltia produïda per un bacteri (Treponema pallidum). La sífilis es transmet gairebé sempre mitjançant el contacte sexual. Una altra via de transmissió pot ser de la mare al fetus durant l’embaràs.

La malaltia evoluciona per etapes:

• Sífilis recent (d’una a dotze setmanes després del contacte): apareix el xancre sifilític, una ulceració vermella en el lloc de contacte, normalment els genitals, i de vegades a la boca o l’anus. El xancre desapareix espontàniament al cap d’unes setmanes, però la malaltia continua evolucionat si no es fa tractament, i passa a l’etapa següent.
• Sífilis secundària (pot durar dos o tres anys), amb l’aparició de lesions cutànies i lesions d’òrgans interns.
  Aquestes lesions desapareixen gradualment i la malaltia passa a la fase següent si no es fa tractament.
• Fase de latència: els símptomes desapareixen espontàniament, el malalt té una aparença normal i no té molèsties, encara que la malaltia continua desenvolupant-se.
• Sífilis tardana: s’observa entre cinc i vint anys després. El microorganisme resta a l’organisme i destrueix certs òrgans. Pot afectar el sistema nerviós, els ossos, els vasos sanguinis i, de vegades, pot causar la mort per lesions greus.

El diagnòstic inclou un examen mèdic i de laboratori. Si hi ha símptomes, s’han d’examinar al laboratori mostres de sang i pus de les secrecions.

Si tens 25 anys o menys al CJAS fem la prova ràpida de sífilis de manera confidencial i gratuíta. És una punxada al dit i en 20 minuts se sap el resultat. Cas d’obtenir un resultat positiu, et faríem la derivació a un centre sanitari per fer el tractament

També pots demanar la prova al teu Centre d’Atenció Primària (CAP), als centres d’infeccions de transmissió sexual.

El tractament amb antibiòtics cura la sífilis. S’ha de fer un seguiment per assegurar-se que el tractament ha estat efectiu. És important consultar des de la primera manifestació de la infecció per fer el tractament i evitar la progressió de la malaltia. També s’hauran de visitar i tractar les parelles sexuals.

El germen responsable és un virus (virus de l’Herpes Simple). Es transmet per contacte directe amb les lesions, sobretot per contacte sexual, però també per contacte per mitjà de les mans i durant el part si la dona té lesions.

Els símptomes més freqüents són petites vesícules als òrgans genitals, que posteriorment s’ulceren i cicatritzen després de 15-20 dies. En aquest lapse de temps, hi ha molt risc d’infecció.

La desaparició de les lesions no significa que hi hagi guarició de la malaltia, ja que el virus està latent a les cèl·lules nervioses i pot reaparèixer en situacions d’estrès, malalties, etc.

El diagnòstic es du a terme per exploració clínica, i ha de ser confirmat per una anàlisi de laboratori.

El tractament no és curatiu, però hi ha medicaments específics per millorar-ne els símptomes i reduir-ne els nous brots.

Com en la resta d’infeccions de transmissió sexual, és molt important no tenir relacions quan hi ha lesions i utilitzar el preservatiu com a mesura de prevenció. Si les lesions estan en zones que no queden cobertes amb el preservatiu, s’hauria d’evitar el contacte per tal de no encomanar la infecció.

Aquesta paraula fa referència a la inflamació de la vulva i/o la vagina, en la majoria de casos produïda per una infecció.

Els símptomes de les diferents vulvovaginitis poden ser semblants i difícils de diferenciar entre si.

Normalment es manifesten per:

• Augment de secreció o fluix vaginal.
• Malestar o picors a la vulva i/o a la vagina.
• Molèsties en orinar.
• Dolor o molèsties en les relacions sexuals.

Les més freqüents són:

Candidiasi o infecció per fongs

Les infeccions per fongs o micosis són les infeccions genitals més freqüents en la dona. La que trobem més sovint és la produïda per Candida albicans, per això aquestes infeccions candidiasi.

Aquests llevats són, normalment, al tub digestiu, la pell i la vagina, i no generen cap malaltia, perquè produeixen un equilibri amb l’organisme. Quan es trenca aquest equilibri (canvis hormonals, altres malalties, tractaments amb antibiòtics, etc.), els fongs es desenvolupen excessivament i poden provocar símptomes: augment de la secreció vaginal, que es torna blanca i espessa, acompanyada o no de picors.

En els homes, causa símptomes menys sovint que en el cas de les dones. També poden notar picors, inflamació o lesions als genitals.

Els símptomes poden desaparèixer en uns dies, però cal fer-ne un tractament específic per evitar que es repeteixin les molèsties al cap d’un temps.

El tractament mèdic dels fongs és molt eficaç. S’ha de valorar si es tracten les parelles sexuals i cal fer-ne un seguiment posterior per assegurar-se de la curació.

Els fongs no són exclusivament una ITS, ja que es poden tenir sense tenir relacions sexuals, però també es poden transmetre en les relacions si un dels membres de la parella té la infecció.

Tricomoniasi

La produeix un protozou (Trichomona vaginalis). És una infecció genital freqüent, sobretot en la dona. Es transmet especialment per contacte sexual, encara que les tricomones poden sobreviure algunes hores a la roba o en tovalloles humides, etc.

Sovint no provoca símptomes evidents. En el cas de les dones, podem trobar inflamació a la vagina, irritació, coïssor o picors i canvis en el fluix vaginal pel que fa a la quantitat, el color o la consistència.

Els homes no acostumen a tenir símptomes, però de vegades poden notar irritació al penis, molèsties en orinar o quan ejaculen.

El diagnòstic es fa analitzant mostres de secrecions vaginals o uretrals amb el microscopi.

El tractament és fàcil i curt. Totes les parelles sexuals s’han de tractar per evitar que la infecció continuï estenent-se

.

És una ITS molt freqüent. La transmissió d’aquest virus té lloc fonamentalment per via sexual, tot i que més rarament es pot transmetre en altres circumstàncies. En la majoria de casos el propi cos elimina la infecció i ni tan sols ens adonarem que l’hem tingut.

En alguns casos però els virus VPH infecten les cèl·lules de la pell o les mucoses dels òrgans genitals i provoquen:

• “Lesions visibles”, les típiques berrugues o condilomes en forma de “cresta de gall” o bé planes, localitzades a la vulva, la vagina, el coll de l’úter, la uretra, el penis o l’anus.
• “Lesions invisibles”, sense símptomes, que només es poden detectar amb proves específiques o mitjançant un aparell que ens permet veure les lesions amb augment.

Es localitzen al coll de l’úter en el cas de les dones i, no tan sovint, al penis en els homes, o a l’anus.

La infecció del coll de l’úter pel VPH pot ser greu si es deixa evolucionar. S’ha de diagnosticar i tractar per evitar-ne l’evolució i que es transformi en lesions precanceroses. El diagnòstic es fa per exploració clínica i comprovació mitjançant proves de laboratori.

En el cas de les dones, és important fer els seguiments ginecològics indicats per poder fer una detecció precoç si tornen a aparèixer lesions al coll de l’úter produïdes pel virus. En el protocol actual no està indicat fer citologies fins als 25 anys.

El tractament consisteix en l’eliminació de les lesions mitjançant tècniques especials. S’hauran de dur a terme controls posteriors, atès que és possible que tornin a aparèixer. És important que les parelles també es visitin.

Com en la resta d’infeccions de transmissió sexual, és molt important no tenir relacions quan hi ha lesions i utilitzar el preservatiu com a mesura de prevenció. Si les lesions estan en zones que no queden cobertes amb el preservatiu, s’hauria d’evitar el contacte per tal de no encomanar la infecció.

En aquests moments, al nostre país, disposem d’una vacuna per a alguns tipus del VPH. Podeu demanar informació al vostre professional sanitari o al CJAS.

Les més freqüents són la sarna i la pediculosi púbica (lladelles).

Sarna

És produïda per un àcar (Sarcoptes scabiei hominis). Es pot transmetre per via sexual i per contactes no sexuals. Els símptomes més freqüents són picors als genitals, entre els dits, les aixelles, etc., sobretot a la nit. També es poden trobar lesions a la pell per on va passar el paràsit.

El tractament és senzill. L’han de fer totes les persones que viuen a la mateixa casa i les parelles sexuals. També haurem de desinfectar la roba per evitar la reinfecció.

Pediculosi púbica (lladelles)

És produïda per un tipus de poll (Phthirus pubis) que viu poc temps fora del cos i que es mou lentament. Fa entre un i dos mil·límetres i s’enganxa a l’arrel dels pèls del pubis, les aixelles, les celles o la barba.

Les relacions sexuals en són la principal via de transmissió. Si la roba ha estat en contacte recent amb el paràsit, també podria esdevenir una font d’infecció.

El principal símptoma és la picor intensa al pubis. Es poden trobar petites taques de sang a la roba per les picades dels insectes.

La transmissió pot produir-se sempre que hi hagi polls o llémenes vives a la pell o a la roba de les persones que pateixen la infecció.

El diagnòstic es fa mitjançant un examen meticulós per poder veure el paràsit o els ous.

El tractament és senzill i molt efectiu. També hauran de seguir el tractament les parelles sexuals

L’hepatitis C és una malaltia infecciosa que afecta exclusivament el fetge i que està produïda pel virus de l’hepatitis C, o VHC.  Prop de tres quartes parts dels casos d’infecció per VHC presenten una infecció que passa desapercebuda al no manifestar símptomes evidents.

Entre un 50% i un 70% de les persones infectades evolucionen cap a una hepatitis crònica. L’hepatitis C crònica pot cursar de manera totalment asimptomàtica o acompanyar-se de símptomes inespecífics i, tot i que pot avançar de forma molt lenta, el virus pot afectar progressivament el fetge.

Com es transmet

El virus de l’hepatitis C es transmet a través de la sang, principalment per l’ús de material contaminat, com ara el de consum de drogues (xeringues, cassoles, pipes…) o el d’higiene personal (fulles d’afaitar, tallaungles, raspalls de dents…). Però de vegades es podria arribar a transmetre per les relacions sexuals.

Com es detecta

A través de prova de laboratori o bé proves ràpides de detecció. Al CJAS podem fer proves ràpides de detecció a homes que tenen sexe amb homes seguint el protocol del Departament de Salut de la Generalitat.