El sistema sexe-gènere organitza el nostre món en base a dos sexes, mascle i femella, als que li corresponen també dos gèneres: el masculí i el femení. I a més a més, la nostra societat assumeix que aquests dos sexes-gèneres es relacionen entre sí des d’una única orientació del desig que és l’heterosexual.
Aquesta classificació, que anomenem binària, té com a conseqüència la invisibilització de la diversitat sexual i de gènere. I com sabeu, aquesta forma d’entendre la realitat provoca una situació de desigualtat molt greu, perquè associa unes determinades categories (dona, home, heterosexual) a la normalitat, i la resta d’identitats, expressions de gènere i preferències sexuals amb quelcom erroni o com a no “normals”.
Quines són aquestes realitats excloses en el sistema sexe-gènere?
Trobem també diversitat en la identitat de gènere, i aquí les persones trans mostren com entre el sexe i el gènere no té perquè haver-hi una correspondència, és a dir, puc néixer amb vulva i identificar-me amb el gènere masculí, o bé, puc néixer amb penis i sentir-me del gènere femení.
A més a més, les persones trans ens mostren que la identitat de gènere (sentir-se noia o noi) o els genitals (tenir vulva o penis) no tenen cap relació amb l’orientació del desig, és a dir, puc tenir vulva, definir-me com a noi i liar-me amb nois, amb noies, amb persones trans…
Per altra banda, les persones intersex i les persones amb desenvolupament sexual divers (DSD) també mostren que és necessari ampliar la mirada d’aquest sistema de classificació en funció dels genitals que proposa el sistema sexe-gènere.
Però, què vol dir ser una persona intersex? Es tracta de persones que neixen amb genitals interns i externs que no poden definir-se com a masculins o femenins, i per tant, en el moment de néixer no és possible classificar-les com nenes o nens.
La diversitat sexual i de gènere és molt àmplia, però sovint aquesta pot passar desapercebuda perquè no té la mateixa visibilitat i reconeixement que la realitat que mostra el sistema sexe-gènere.
Per sort, el moviments social LGTBI treballa per reivindicar una societat on la diversitat hi tingui cabuda i on els drets de totes les persones siguin igualment respectats, independentment de la nostra preferència sexual i de gènere. Les seves sigles assenyalen aquestes realitats que, tot i estar excloses, són reals i estan ben vives.
La identitat de gènere i el fet trans
La identitat de gènere és com cadascuna se sent: noia o noi, perquè així és com ens han ensenyat a viure en la nostra societat. Per a moltes persones la seva identitat de gènere coincideix amb el seu sexe, això s’anomena cisgènere. En canvi, en altres persones la seva identitat de gènere no coincideix amb el seu sexe, poden haver nascut amb genitals masculins però sentir que la seva identitat és femenina o viceversa. D’això se’n diu transsexualitat o transgènere. Però encara us diré més, també hi ha persones que no s’identifiquen amb una identitat de gènere binària, és a dir, masculina o femenina, i per això es defineixen com a gènere fluid. Les persones de gènere fluid poden identificar-se amb el gènere masculí, femení o també amb la neutralitat de gènere.
I quina és la diferència entre una persona transsexual i una transgènere?
Doncs, les persones transsexuals volen viure i ser reconegudes socialment d’acord amb la identitat de gènere que senten. Habitualment, se sotmeten a un procés d’hormonació i a una intervenció quirúrgica de reassignació sexual per tal de fer coincidir el sexe amb el gènere amb el que s’identifiquen.
Les persones transgènere, en canvi, poden no seguir cap procés d’hormonació ni sotmetre’s a cap intervenció quirúrgica, perquè precisament qüestionen aquesta correspondència entre la genitalitat i la identitat de gènere.
No existeixen formes concretes de “transitar” del gènere atribuït en néixer al gènere sentit. Cada persona fa “el trànsit” com i fins on vol. Per tal de poder parlar d’aquestes diferents realitats, sovint parlem del fet trans, i aquí podem trobar tant persones que es defineixen com a transsexuals i com a transgènere.
Per tant, és important veure com el fet trans ens mostra que el sexe (tenir penis o vulva) no determina el gènere.
I les persones trans que viuen a Catalunya i volen transitar, com ho fan?
Fins l’octubre del 2016, Catalunya tenia dos models d’atenció a la salut de les persones trans:
Un model associava la transsexualitat a una patologia i considerava que la no coincidència entre sexe i gènere era un trastorn mental. Fins i tot, es requeria d’un diagnòstic psiquiàtric per accedir als serveis de salut, i des de certes instàncies mèdiques es pressionava per a que totes les persones trans s’operessin o hormonessin per tal que el seu sexe acabés coincidint amb el seu gènere.
L’altre model, en canvi, no considerava que ser trans fos una patologia i, per tant, la resposta mèdica consistia en garantir un acompanyament professional en relació a les necessitats que poguessin expressar segons el gènere sentit.
Ara bé, de nou gràcies a l’activisme dels col·lectius de persones trans i LGTBIQ, i la “Plataforma per un nou model d’atenció a la salut trans”, el Departament de Salut va presentar a l’octubre del 2016 un model únic d’atenció a la salut que no entén les persones trans com a malaltes. Així doncs, l’actual model de salut entén que la transició cap al gènere sentit ha d’estar guiada, justament, per això… pel que cadascú sent!
Si voleu més informació sobre aquest tema i saber on anar feu click en aquest enllaç