Quan parlem de violència masclista en les relacions sexoafectives, moltes vegades sentim a parlar-ne sota l’etiqueta de “relació tòxica”. Això passa perquè ens genera malestar identificar-nos amb l’etiqueta de “víctima” de violència masclista per tot l’estigma social que comporta i perquè això també significa que la meva parella és un agressor. A més, tenim un estereotip sobre el que és la violència masclista en les relacions sexeafectives, pensant-la com una forma de violència molt explícita que es dona en la relació de parella adulta. El que passa és que aquesta imatge no s’assembla a les violències masclistes que viuen les persones adolescents i joves, fent que costi més d’identificar-les. Tenir la informació necessària sobre com es manifesten ens ajuda a identificar-les, nombrar-les i entendre perquè passen. A més, és important saber que no som culpables d’aquesta violència.

Com puc identificar si estic en una relació on hi ha violència masclista?

A vegades ens pot ajudar preguntar-nos si és una relació igualitària. Per exemple, si sento que em respecten a mi i els meus límits, si em sento amb seguretat per parlar sobre les coses que no m’agraden o em molesten de la relació, si sento que em tracten bé, si tinc temps per a les meves amistats i aficions, etc. Si estem en una relació de violència masclista, podem sentir com a poc a poc ens empetitim i que cada cop tenim menys capacitat de decidir sobre la relació i a vegades també sobre el que volem fer amb les nostres vides perquè tot gira al voltant de l’altra persona.

Un altre aspecte que ens pot ajudar a identificar-la és el fet de veure com la violència es va repetint i amb el temps va augmentant.

Quan estem en una relació de violència masclista moltes vegades no és fàcil veure-ho perquè comença poc a poc. En un inici, podem pensar que tot és bonic i sentim que aquella persona ho és tot. Però amb el temps, comencem a notar que la relació va malament i poc a poc discutim més.

Per exemple, comença dient que passem molt temps amb les nostres amistats i no passem temps junts, fem els plans que l’altra persona vol i poc a poc deixem de fer el que a nosaltres ens ve de gust. Després pot passar que ens digui com ens hem de vestir o ens ridiculitzi per les coses que ens agraden. Després sentim que desconfia de nosaltres i ens demana la contrasenya de les nostres xarxes per veure que no ocultem res, i nosaltres ho fem perquè volem que confiï en nosaltres. També podem notar que en les relacions sexeafectives no podem decidir, perquè quan hem explicat com les volem tenir o quan les volem tenir s’ha enfadat.

Aquestes formes de violència amb el temps van augmentant, i el que abans era dedicar-li més temps es converteix en discussions perquè volem sortir de festa amb les nostres amistats, i ja no fem el que ens agrada per evitar discutir, perquè ens fa sentir culpables. Pot ser que també acabem tenint relacions sexuals quan l’altra persona vol perquè no volem discutir, perquè ens dirà que ja no l’estimem i ens fa sentir malament o perquè no ens acusi d’estar tenint relacions amb altres persones.

Ens és difícil deixar aquest tipus de relacions perquè amb el temps ens ha aïllat, ja no tenim tantes amistats ni aficions. Sempre que discutim ens dona tota la culpa perquè diu que nosaltres ho hem començat o que tot va malament per culpa nostra. Però també ens diu que no tornarà a passar, ens demana perdó i estem un petit temps sense discussions i sentim que la relació torna a anar bé. I nosaltres tenim l’esperança que la relació canviarà i que tot se solucionarà.

Però aquestes relacions no canvien i amb aquesta escalada pot ser que en una discussió ens empenti, ens amenaci amb fer-nos mal, trenqui objectes o coses que tenen un significat per nosaltres o directament ens pegui. També pot passar que ja no ens demani perdó i que cada cop s’enfadi més i sigui més violent amb nosaltres.

Les relacions ens han de fer sentir bé. Estimar no ha de fer mal. Preguntar-nos com ens sentim en les nostres relacions i pensar què és el que no volem ens ajuda a quedar-nos en els espais de seguretat on relacionar-nos.

I si estic en una relació de violència, què faig?

Si creus que estàs vivint alguna situació semblant a aquestes, sàpigues que no n’ets responsable ni hi ha cap motiu que justifiqui aquest comportament. Hi ha diferents coses que pots fer i que poden ser útils. Pots buscar aliances en el teu entorn, parla-ho amb algú que saps que t’escoltarà i no et jutjarà. També pot ajudar-te que el teu entorn proper, com per exemple la família o les teves amistats, conegui el que t’està passant.

Si decideixes que vols parlar-ho amb una persona professional, pots contactar-nos a L’Espai Lila.

Parlar amb professionals expertes en violències masclistes ens pot ajudar a entendre el que estem vivint i a posar-li paraules al que estem sentint. A més, també ens poden acompanyar en la presa de decisions sobre què volem fer i a tenir més eines per a poder fer front a la situació.

L’estratègia la decideixes tu perquè tu ets qui millor coneix la teva situacióÉs moment de començar a fer allò que et faci sentir millor, sigui el que sigui i si tu vols.

I si és algú del meu entorn qui està vivint la violència?

Si penses que algú del teu entorn es troba en una relació de violència masclista, l’important és recordar que no és fàcil trencar amb una relació així. Fes-li saber que li fas costat, que no la jutjaràs ni qüestionaràs i que sempre pot parlar amb tu. Acompanya-la en el seu procés, en els dubtes i pors. Reforça el missatge que no som culpables de la violència que vivim i respecta les seves decisions i els seus canvis d’opinió.

Acompanyar una situació així pot ser complex i de vegades frustrant. És molt important generar espais de confiança perquè pugui parlar amb nosaltres sempre que ho necessiti, escoltar-la i acompanyar-la a buscar estratègies. És necessari no imposar les nostres decisions o idees. També podem acompanyar-la a trobar un servei o professionals que la puguin assessorar.

Si coneixes a una persona en aquesta situació i se’t fa difícil i no saps ben bé què fer, pots contactar amb l’equip de L’Espai Lila per demanar assessorament.

La violència sexual, com a forma de violència masclista que és, és un exercici de poder i dominació. És a dir, no té res a veure ni amb la sexualitat ni amb el desig de la persona que l’exerceix. Entenem per violència sexual qualsevol actitud o acte de naturalesa sexual que tingui la finalitat d’exercir un mal, i poden ser situacions esporàdiques o bé que es repeteixen en el temps.

Les violències sexuals es poden exercir de moltes formes, per exemple, a través de la insistència, intimidació, pressió, xantatge, manipulació, amenaça, violència psicològica o amb l’ús de l’alcohol o altres substàncies.

Així, trobem situacions molt diferents que són violència sexual, per exemple, que una persona et faci sentir incòmoda amb comentaris sexuals no desitjats, que et persegueixin pel carrer, que una persona/es t’enviï/n fotos i vídeos eròtics sense que els hagis demanat o que comparteixin els teus sense que tu ho hagis consentit, que toquin el teu cos sense el teu consentiment, que t’insisteixin en tenir relacions sexuals encara que tu manifestis que no vols, que imposin les condicions amb què es realitzaran les relacions sexuals, que s’enfadin quan no vols tenir relacions sexuals, que no respectin el teu consentiment o límits, que accedeixis a tenir relacions sexuals o pràctiques sexuals no desitjades o sota la imposició d’altres persones, que no puguis decidir el mètode anticonceptiu o que accedeixin al teu cos quan no estàs conscient (perquè estàs dormida o per consum de substàncies que alteren la consciència) i un llarg etcètera.

I per què a vegades ens costa identificar quan estem vivint aquestes situacions? Perquè socialment s’ha construït un estereotip sobre el que és la violència sexual, que és l’agressió sexual exercida per part d’un desconegut quan anem soles pel carrer de nit. Així, es visibilitza únicament un tipus d’agressió sexual molt concreta i se’ns educa a tenir por dels espais públics. És per aquest motiu que totes les situacions que no es corresponen amb aquest imaginari queden invisibilitzades i normalitzades, dificultant que els puguem posar nom.

Un altre dels motius pels quals també és difícil identificar que estem vivint una situació de violència sexual és perquè quan és exercida per part d’un desconegut costa menys reconèixer-la i assenyalar-la que quan l’exerceixen les persones del nostre entorn, com per exemple els nostres vincles sexeafectius, amistats, família, etc. No obstant això, moltes de les violències sexuals que vivim són exercides per aquestes persones de l’entorn de confiança. A més, són algunes d’aquestes violències estan molt normalitzades socialment, especialment en l’àmbit de les relacions sexeafectives, el que fa que sigui més difícil que les puguem qüestionar, assenyalar i nombrar com a tal.

També és important assenyalar que, encara que socialment es visibilitza un tipus d’agressió sexual molt concreta, també se’ns culpabilitza quan ens qüestionen com hem reaccionat davant d’aquesta. Així, si socialment se’ns responsabilitza d’aquelles situacions de violència sexual que estan visibilitzades, quan es tracta de totes les altres formes de violències sexuals invisibilitzades ens és més difícil poder-ho parlar per por a aquest judici i qüestionament.

Un altre factor important que ens pot dificultar el fet d’anomenar i parlar d’aquestes situacions és que socialment tot allò relacionat amb la sexualitat ha estat un tabú i no s’ha considerat un aspecte del qual en puguem parlar, i quan es tracta de violències sexuals aquest tabú és encara més gran. A més, són situacions que encara generen estigma en la persona que les viu.

A més, la sexualitat de les dones (i especialment dones joves) ha estat històricament invisibilitzada i castigada. Això ha provocat molts impactes sobre la sexualitat: manca d’informació sobre quins són els nostres drets, com podem gaudir de la nostra sexualitat i com podem decidir sobre els nostres cossos i sobre les nostres relacions sexeafectives, com impacten els mandats de gènere en les relacions sexeafectives, manca d’accés a eines i estratègies per gaudir d’una bona salut sexual, què és el consentiment i com el podem aplicar, què són els límits i com els podem posar, etc. Tot això causa que moltes vegades no tinguem experiències sexeafectives sanes i positives ni tinguem les eines per interpretar quan estem vivint situacions de violències sexuals.

Per tot això és important reivindicar que hem de poder exercir els nostres drets. Garantir que totes les persones puguin gaudir-los és contribuir a generar una societat més justa i equitativa per a totes les persones i on no hi hagi lloc per a les violències masclistes i sexuals.

Quan parlem de violències sexuals és important poder parlar de consentiment. Consentir és donar permís perquè alguna cosa passi perquè hi estem d’acord i volem. Quan parlem del consentiment en les relacions sexeafectives, no només es tracta de dir sí a tenir relacions sexuals, sinó a parlar del que ens ve de gust i ens agrada i del que no i la forma amb què les tindrem. Consentir significa que totes les persones que estan implicades hi estan d’acord i s’hi impliquen.

I què no és consentir? Un silenci, un dubte o no poder donar el nostre consentiment perquè estem dormint o perquè no estem conscients. A més, el consentiment també es pot retirar, és a dir, que podem canviar d’opinió en qualsevol moment.

El consentiment tampoc és vàlid quan l’hem donat perquè ens hem sentit obligades, perquè l’altra/altres persona/es s’ha/n enfadat o perquè estàvem en una situació de perill. Quan consentim en aquestes situacions és perquè hi ha coacció, on s’està exercint algun tipus de violència perquè hi accedim encara que no vulguem.

És a dir, el consentiment només és vàlid quan l’estem donant de forma lliure i conscient i on s’estan respectant els meus drets. I per aconseguir relacions sexeafectives lliures de violències sexuals, és important que l’empatia, la cura i el respecte cap a totes les persones estiguin presents.

El consentiment és la forma de poder tenir relacions sexeafectives plaents i positives, lliures de violències sexuals. Però per consentir, hem de poder tenir un espai de seguretat on sentir-nos còmodes per poder expressar els nostres desitjos i on les demés persones respectin els nostres drets i els nostres límits. Per tant, la comunicació en les relacions sexeafectives és clau per poder cuidar les nostres relacions i poder tenir relacions sexeafectives sanes.

Si he viscut alguna situació de violència sexual, què faig?

El primer que volem que sàpigues és que no és culpa teva, ja que la responsabilitat de la violència sexual és de la persona qui l’exerceix. A més, és important assenyalar que davant les violències sexuals es poden donar moltes respostes diferents per part de les persones que les viuen, que totes són vàlides i que cap d’elles justifica la situació de violència viscuda.

Si has viscut o estàs vivint una situació de violència sexual, volem que sàpigues que en funció de la situació en què et trobis tens dret a diferents serveis i decidir què és el que necessites.

Si es tracta d’una agressió sexual recent

Quan es tracta d’una situació recent, sàpigues que tens dret a diferents serveis. Davant d’una violència sexual recent, pots rebre assistència sanitària d’urgència per part d’un equip especialitzat. Aquesta atenció engloba evitar un possible contagi d’ITS i prevenir un possible embaràs així com rebre atenció ginecològica i una valoració psicològica per part d’un equip especialitzat. A més, si la situació és recent, des d’aquests serveis elaboraran un informe que et serà útil per si ara o en un futur decideixes denunciar la situació.

És important que puguis rebre aquesta atenció el més aviat possible, i és aconsellable que puguis estar acompanyada en el procés per una persona amb qui et sentis bé. A més, és recomanable que davant d’una agressió sexual recent s’eviti dutxar-se, rentar-se les dents o canviar-se de roba. D’aquesta manera, totes les possibles mostres i informació que els equips especialitzats puguin recollir la podran fer constar en l’informe.

En funció de l’edat i del lloc on visquis o on s’hagi donat la situació, hi ha diferents opcions:

• Si tens més de 16 anys i vius o la situació s’ha donat a la ciutat de Barcelona, pots acudir al circuit d’agressions sexuals de l’Hospital Clínic de Barcelona. Pots accedir a aquest circuit a través del servei d’urgències, i es tracta d’una unitat especialitzada.
• Si tens menys de 16 anys i vius a Barcelona, pots acudir a l’Hospital Vall d’Hebron, a través del circuit d’urgències. És important que puguis acudir amb algun dels teus progenitors o tutors legals, o bé també els poden contactar des de l’Hospital.

En cas que tinguis dubtes o la situació no encaixa amb els supòsits anteriors, pots trucar al telèfon d’atenció a les violències masclistes 900 900 120 o al 112 per a més informació.

Sabem que no és un moment fàcil i que la situació pot generar molt malestar. Per aquest motiu, rebre atenció per professionals especialitzades en aquest tipus de situacions et permetrà prevenir les possibles conseqüències que es poden desencadenar de la violència, situar la vivència i els dubtes que puguis tenir, i comprendre millor les respostes emocionals que la situació està desencadenant.

Si es tracta d’una situació que s’ha donat en el passat

Moltes vegades pot passar que identifiquem haver viscut una situació de violència sexual quan ja ha passat un temps (setmanes, mesos, anys,…) . Això es deu al fet que tenim moltes situacions normalitzades i invisibilitzades que fan que quan les estem vivint no les puguem interpretar com a tal. Sovint passa que quan li posem el nom de violència sexual es desencadenen moltes preguntes i emocions. A vegades sentim culpa, vergonya, tristesa, ràbia, por, etc. També pot ser que ho sentim tot alhora o que no sapiguem ben bé com ens sentim.

Volem que sàpigues que no hi ha una única manera de reaccionar davant d’una situació de violència sexual, així com no hi ha un únic procés de recuperació. Com vols fer aquest procés de recuperació i què és el que necessites per a fer-lo ho decideixes tu, perquè ets tu qui millor coneix la situació.

Si t’agradaria poder parlar amb un equip de professionals especialitzades perquè tens dubtes i no saps què fer, perquè necessites situar el que t’està passant o el malestar que pots estar experimentant, pots demanar cita per L’Espai Lila. T’acompanyarem en aquest procés, a situar i comprendre la violència viscuda, conjuntament i respectant els teus temps, a prendre les decisions que creguis convenients i que et facin sentir millor. A més, també t’informarem de les opcions legals en relació a la teva situació.

I si és algú del meu entorn qui està vivint o ha viscut la situació de violència sexual?

Si algú del teu entorn ha viscut algun tipus de violència sexual que li està generant malestar, és important recordar-li que ella no és la culpable de la situació. El més important és que sàpiga que li fas costat, que no la jutjaràs ni la qüestionaràs i que quan ho desitgi pot parlar amb tu. La pots acompanyar en el seu procés respectant sempre les seves decisions i canvis d’opinió. És molt important generar espais de confiança perquè pugui parlar amb nosaltres sempre que ho necessiti, escoltar-la i acompanyar-la a trobar el que la faci sentir millor en aquests moments.

Si ho vol, la pots acompanyar a buscar un equip de professionals que la puguin assessorar i acompanyar. Si es tracta d’una situació recent, la pots acompanyar als circuits especialitzats en agressions sexuals que hem explicat anteriorment, si és que ella ho vol. I si es tracta d’una situació del passat, podeu contactar amb l’equip de L’Espai Lila i us atendrem des del respecte i la confiança.

A vegades podem sentir que no tenim les eines adequades per acompanyar en aquests tipus de situacions. Si coneixes a una persona que es troba en aquest tipus de situació i tens dubtes sobre com pots acompanyar-la, pots contactar amb l’equip de L’Espai Lila per demanar assessorament.