Sobre la postcoital

En els darrers any hem anat produint coneixement al voltant de l’anticoncepció d’urgència. Al CJAS actualment dispensem al voltant de 1.500 pastilles a l’any.

 

Estudi del CJAS 2005-2015

El 2015 vàrem elaborar un informe sobre l’ús de la postcoital al CJAS amb la pretensió de contribuir al coneixement sobre la salut sexual de la població jove en el nostre país i més concretament en relació a l’ús de la píndola del dia després o anticoncepció d’urgència. Recull les dades des del 2005, primer any en el que es va posar en marxa el Programa d’anticoncepció d’emergència en l’àmbit del Catsalut mitjançant la Instrucció 3/2005, i fins el 31 de desembre del 2015. Un total d’onze anys en el que s’havien dispensat un total de 14.322 unitats a 9. 432 usuàries.

La font d’informació és, doncs, el sistema de registre general del CJAS i s’han creuat les variables habituals recollides en els processos d’entrevista als i les usuàries del servei.

En l’anàlisi extreta de les dades de la dispensació de l’AU al CJAS del 2005 al 2015 s’observa quedel global d’usuàries a les que s’ha dispensat l’AU en el període analitzat al CJAS (n=9.432), la majoria (72,2%) l’ha sol·licitat una vegada i en un 11,2% de casos s’havia pres tres o més ocasions durant tot el període (2005-2015).

En les dades del CJAS observem que la meitat de les noies que havien “repetit” al CJAS (n=2.620) havien pres una pastilla com a màxim a l’any i només en casos molt excepcionals (3%) s’han pres 3 o més pastilles l’any. Aquest 3% dins el grup de noies que han pres més d’un cop la postcoital suposen, en el global d’usuàries d’AU menys d’un 1% del total.

Aquestes dades confirmen que la immensa majoria de noies fan un ús puntual de l’AU i no el prenen com una mètode anticonceptiu habitual.

Rere aquest 1% hem observat situacions de vulnerabilitat en relació a la vivència de la seva sexualitat, situació d’abús de poder per part de la parella, dificultat per negociar contracepció..


 

Estudi sobre barreres d’accés a l’anticoncepció d’urgència (TFG Infermeria) 2019

El curs 2018-2019 des de CJAS es va col·laborar per dur a terme un Treball de Final de Grau d’infermeria a la UB conduït per Eva López Peña i Mar Ruiz Beleña i tutoritzat per Maria Honrubia sobre les barreres d’accés a l’anticoncepció d’urgència.

Es va enquestar a 150 noies d’entre 16 a 25 anys. Mitjana aritmètica de la mostra és de 19,36 anys; la moda és de 17 anys; la mediana és de 21 anys. Enquesta feta a Manresa i Sant Feliu de Llobregat

A continuació plantegem les principals conclusions:

  • Un 98,7% de les enquestades assegura conèixer la píndola d’anticoncepció d’urgència,
  • Només una de cada tres noies (35,3%)  coneix la definició correcta de la píndola. Un 44,7% de la mostra (la resposta més
    votada) pensa que només es pot prendre durant les 24h posteriors al coit mal protegit. Un 16,7% té encara la idea errònia de que és un medicament avortiu.
  • un 78% de les enquestades saben en quins casos caldria prendre la píndola
  • Un 44% de la mostra creu que la píndola no té restriccions d’edat en l’accés, un 30,7% desconeixien la resposta i  un 25,3% creu que sí que hi ha restriccions d’edat a l’hora d’aconseguir l’anticoncepció d’urgència, sent un 21,3% les que creuen que la píndola no es pot
    dispensar a menors de 16 anys i un 4% les qui pensen que no es pot dispensar a menors de 18 anys.
  • Un 86% saben que no cal recepta mèdica per obtenir-la, però un 12% dubten o creuen que sí és necessària
  • A la pregunta d’on es pot obtenir la píndola l’opció més triada ha estat la del CAP, urgència… (83%), farmàcies (77%), després clíniques privades (54%), “serveis, organitzacions i centres per a joves dedicats a l’atenció de la
    sexualitat” (39% persones) i de l’”ASSIR” (30%).
  • Fins al 87% de les enquestades creuen que hi ha motius de contraindicació per prendre la píndola d’anticoncepció d’urgència, basats en mites, quan l’evidència no en demostra cap d’aquestes. Destaquen les opcions de “si l’has pres 3 cops anteriorment” (48%), “si fa només 3 mesos de la darrera vegada que la vas prendre” (32%) i “si tens menys de 16 anys” (26%).
  • Un 60% de les persones han sentit a dir que “No pots prendre més de 3 cops la pastilla del dia després” i un 36% que és avortiva o que cada cop que es pren va perdent eficàcia
  • La majoria de joves s’han informat de la píndola a través del seu cercle d’amistats (62%), seguit de tres opcions respostes amb un nombre similar respostes, entre un 30 i 40%: a l’escola, de “professional de la salut” i“d’internet”
  • De les 46 noies que han omplert l’enquesta i han pres algun cop les PAU, el 56% noies l’han pres una sola vegada a la vida, un 28% dues i 13%  tres cops. Només un 1% l’havia pres més de tres cops.
  • La majoria de les joves (78,3%) han obtingut la píndola a una farmàcia malgrat haver de sufragar el cost. El segon lloc on més les han anat a buscar ha estat a un CAP (34,8%). Tres de les noies (6,5%) les van obtenir a un hospital i només una d’elles (2,2%) ho va fer a través del CJAS. Cap d’elles l’ha obtingut a les Tardes Joves.
  • Un 41% de les noies que avan accedir a la postcoital es van sentir incomodades i jutjades per la professional que les va atendre i un 50% diuen que normal
  • Un 67,4% de les noies creuen que la principal barrera d’accés és la “vergonya/ansietat per les possibles actituds de les professionals que la proporcionaven, seguida d’un 60,9% que creuen que és el preu.
  • El 63% acudeixen a resoldre dubtes amb les seves amigues, seguides d’internet i del lloc on els havien proporcionat la pastilla (43%), un 8,7% a una professional i un 2,2% al propi prospecte
  • El 78% de les noies van acompanyades a buscar la postcoital

 

Descriu breument o amb una paraula la teva experiència obtenint la “pastilla del dia després” (Cites literals de les noies enquestades)

  • Vergonya
  • Incòmoda
  • Nervis
  • Incòmode
  • Vergonya
  • Nervis, perduda, cagada
  • Vergonya i por
  • Molt jutjada per les professionals, al no creure la meva paraula, tenia 16 anys.
  • A la farmàcia completament normal, com una venda de qualsevol producte. A l’hospital em van fer sentir jutjada al “no anar amb compte amb el preservatiu” perquè se m’havia quedat dins la vagina.
  • Vaig anar a la farmàcia amb la meva parella, ell era major i jo menor, així que ens vam sentir bastant incòmodes. Ell va pagar la pastilla ja que jo no tenia ingrés i ell era conscient de que també formava part d’això i ho podia pagar.
  • Dur
  • Vergonyós
  • Incomoditat
  • Inseguretat
  • Un farmacèutic em va avisar de que no en podia prendre més de 3. 2. En una farmàcia no me la van donar per tenir 17 anys.
  • Preferiria no tornar-hi! Sotmets el teu cos a una pastilla que de segur, no és bona per la salut i no et fa sentir gens bé (inseguretat).
  • Nerviosa
  • Neguit
  • Una de les pitjors experiències, recordo que el dia després vaig estar amb vòmits, marejos i em van durar 2 dies, em feien molt mal els pits, no em vaig trobar gens bé, des d’aquell dia vigilo més. Em van mirar malament.
  • Va ser bastant lent però el CAP tampoc hi va posar problemes
  • A l’estranger: barrera idiomàtica i preu elevat (la gent d’allà ho té gratuït) (Anglaterra) A Catalunya: cap problema.
  • A la farmàcia em van dir: “Només pots prendre-la 2 cops l’any. Va ser un tracte cordial.
  • Fàcil, enriquidor en el fet d’aprendre més coses de la pastilla
  • 1.Incòmode 2. Nerviosa 3. Nerviosa
  • Incertesa, inseguretat
  • Les primeres vegades havia anat a la farmàcia i em feia molta vergonya anar, l’ultima vegada
    vaig anar a un centre on em van fer sentir més còmode, a més de donar-me-la gratuïtament.La poca informació i el pànic a l’embaràs em van portar a prendre-la en situacions que no calia prendre-la, però no tenia cap referent per a preguntar-ho. Sempre havia volgut tenir contacte via internet amb professionals de confiança amb qui poder-ne parlar, però per innocència, edat i desinformació no sabia on, quan ni com.
  • Millor del que em pensava
  • Por
  • Vaig trucar a una amiga per explicar-li que m’acompanyés al metge a buscar-la, però al arribar estava tancat. Per la tarda vam anar directament a la farmàcia i al demanar-la, la dona que m’atenia em va començar a preguntar que perquè la necessitava i a explicar-me que existeixen altres mètodes de protecció.
  • La primera estava nerviosa, i no sabia on obtenir-la. Vaig anar al Broggi i a una clínica d’hospital, però no en tenien. Com a última opció vaig anar al CAP i me’n van donar una gratis. Allà tot bé. La segona vaig anar directa al CAP i me la van donar sense problemes.
  • Em vaig quedar més tranquil·la després de prendre la pastilla.
  • Molt nerviosisme… en un dels casos la farmacèutica em va començar a alliçonar sobre les conseqüències de prendre-la més d’una vegada i de forma seguida, i em vaig sentir molt culpable i jutjada.
  • Espantada
  • Estava amb la meva parella i es va trencar el preservatiu i llavors em va portar a la farmàcia per
    prendre la pastilla.
  • Neguit
  • La primera vegada vaig anar amb una amiga, no sabia del cert si necessita la pastilla. L’altre
    vegada vaig anar amb la persona que sens va trencar el preservatiu; l’ambient va ser molt fred i trist

Què faries tu per facilitar l’accés a la “pastilla del dia després”?
Les respostes més destacables i habituals són una baixada de preu, inclús gratuïtat a farmàcies, juntament amb un augment de la informació (on i com es pot adquirir, el seu ús, etc.) i formació proporcionada a les joves (a instituts, a centres d’educació en el lleure…). Alguna enquestada també parla de la necessitat d’educar als professionals sobre la mateixa píndola postcoital, ja que per molt que s’eduqui a les usuàries, en el moment que vagin a buscar la píndola, les professionals donaran informació contradictòria i pot donar peu a confusions i
malentesos.

En diverses respostes es proposa la venda de les PAU en màquines expenedores i a altres llocs fora les farmàcies per tal de tenir-les més a l’abast. També parlen d’eliminar el tabú, normalitzar l’ús de les píndoles, més difusió d’aquesta, respectar més la intimitat i la confidencialitat de la dona no havent d’explicar el motiu de la visita. En diverses enquestes hi ha queixes sobre haver d’explicar diverses vegades el motiu de consulta (a la persona del taulell, a la dona que et proporciona la píndola, etc.). També han confirmat que haver de demanar la píndola postcoital en públic, al mig de la farmàcia, les fa sentir incòmodes i passar un mal moment.

Les enquestades proposen i demanen un canvi d’actitud per part de les professionals que proporcionen la píndola, menys culpabilitzar i menys judicis. A més, es demana un espai virtual, un correu electrònic o una pàgina web amb informació fiable per resoldre dubtes de forma gratuïta. També, relacionat amb rebre informació, proposen que en el moment d’interaccionar amb una professional per obtenir la pastilla, aquesta t’entregui un fulletó informatiu desmentint mites i donant informació certa sobre les PAU.Algunes de les persones que han respost “dispensació de forma gratuïta als CAPs i una “dispensació a les farmàcies” és un indicador de la manca d’informació respecte a aquest tema. Una persona ha expressat la necessitat d’un centre on “totes aquestes coses” es dispensin amb 0 costos. Cinc de les joves han respost que “ja és prou accessible” o que “ja està bé com està”, i algunes altres no han sabut respondre.

Si poguessis, tindries una “pastilla del dia després” a casa per situacions d’urgència?
El fet de tenir una postcoital a mà (a casa, al necesser…) és positiu en diversos aspectes. Quan abans es prengui la píndola després d’una relació sexual de risc, més gran és la probabilitat que aquesta sigui efectiva. A més, un altre aspecte positiu és el fet de saber que en cas de necessitat pots prendre-la sense necessitat d’anar expressament a un establiment on la dispensin i passar per les mans d’una professional, fet que pot disminuir l’ansietat.
Un 67,3% de noies enquestades voldrien tenir-la a casa, fet que és una xifra esperançadora, és un indicador de responsabilització de la pròpia sexualitat en aquest aspecte.
Malgrat això, es veu també que el 25,3% de les enquestades no ho farien. Hauria estat interessant saber-ne els motius, però la nostra hipòtesi un cop analitzats els resultats de les enquestes, és que les persones tenen “por” a “confiar-se”, “fer-la servir més del compte” i a més, el fet de tenir una visió negativa de la píndola, pot donar lloc a que pensin que “millor no prendre-la” i per tant, millor no tenir-la a l’abast.

 

Intervenció final

Al finalitzar l’enquesta, es feia una breu xerrada de formació per combatre els principals mites acompanyat d’aquest fulletó

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Denúncies a l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius

L’accés a la postcoital ha estat un dels temes més reportats a l’Observatori i aquesta temàtica va ser inclosa en un dels apartats de denúncia

POLÍTICA DE PRIVACITAT I GALETES

Aquest lloc web utilitza galetes perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra Política de privacitat i galetes, punxi l'enllaç per a major informació.