LA LORE. Atenció a adolescents LGTBI+

La Lore, atenció per a adolescents i joves LGTBI+

El 2018 es va iniciar l’atenció directa a adolescents i joves LGTBI+ en col·laboració amb la cooperativa Candela. No es tractava de crear nous serveis diferenciats de la resta sinó, senzillament, de realitzar les adaptacions necessàries a les necessitats de la població que atén el CJAS per respondre als reptes que la mirada interseccional planteja. De la mateixa manera que ens graduem les ulleres per veure la realitat de les desigualtats de

gènere i les violències que se’n deriven també hem de ser capaces de graduar-nos-les per incloure-la altres tipus d’interseccions. No s’hi val només en dir que som un centre inclusiu sinó en fer un esforç conscient i autocrític al respecte i que la mirada interseccional –que reconeix tant les diferents capes entrecreuades de vulnerabilitats (classe social, gènere, racials, diversitat sexual, funcional…) com les situacions de privilegi- empelti tots els àmbits d’actuació professional del CJAS.

Amb aquest projecte doncs volem fer que el nostre compromís passi de les paraules i l’acció i millorar l’accés al CJAS als adolescents i adults joves LGTBI de la nostra comunitat. I tant o més important que això volem generar coneixement i expertesa d’aquesta experiència i treball que permeti posar-la a disposició de la resta de recursos del sistema. No creiem en el CJAS com quelcom aïllat sinó com un element integrat i capaç d’impulsar –amb totes les aliances i complicitats necessàries- canvis estructurals. El que volem pel nostre centre ho volem per tots els altres centres de la xarxa pública  (ASSIRS, Tarda Jove…).

 

Perquè oferir serveis especialitzats d’atenció a adolescents i joves LGTBI+?

Adolescents i adults joves LGTBI tot i necessitar, com la resta de la població de la seva edat, obtenció d’informació, accés a visites mediques, cribratges… no s’adrecen als serveis de salut de manera regular. I això s’explica, en bona mesura, per la LGTBfòbia social i que ha pogut comportar maltractament, incompromensió i en definitiva una exclusió estigmatitzadora.

I és que hi ha estudis que suggereixen que sovint professionals de la salut tenen actituds que, conscient o inconscientment, suposen discriminació en el tracte. Aquesta situació de violència institucional LGTBfòbica el que comporta és excloure aquestes persones que no sentiran còmodes explicant determinades situacions a professionals per por de ser jutjats, incompresos, estigmatitzats des d’una mirada heteropatriarcal.

Aquestes barreres en l’accés tenen a veure, entre d’altres, amb el discomfort o la por de la revelació de la seva orientació o identitat deguda a la LGTBfòbia i la propia internalització d’aquesta LGTBfòbia. Però també amb l’ambivalència i incomoditat de professionals de tractar la diversitat sexual i les assumpcions heterocèntriques en qüestionaris o entrevistes.  Si a aquestes exclusions afegim la vulnerabilitat pròpia del moment vital de l’adolescència en el que sovint es confronten amb la mirada “escrutadora” adulta, sembla lògic que adolescents i joves LGTBI puguin sentir inseguretat sobre si es trobaran un lloc que atengui amb correcció, que entengui les seves necessitats i que no jutgi.

Quan, en diversos i prestigiosos estudis –alguns fets per l’institut Fenway- s’ha preguntat a adolescents i joves LGTBI quin tipus de serveis de salut voldrien les respostes han estat clares: entorns acollidors que proporcionessin una atenció confidencial, amb un tracte de respecte i honestedat i amb una bona capacitat d’escolta i habilitats de comunicació.

La importància d’oferir serveis amigables que responguin a les característiques no només en funció de la seva orientació sexual, identitat o expressió de gènere sinó, específicament, a la franja d’edat adolescent i de primera joventut, és clau perquè pot ajudar a esmorteir els efectes negatius de l’estigmatització social. Els serveis d’atenció -i en el cas que ens ocupa- de salut sexual, han d’esdevenir llocs de seguretat i suport on recórrer sempre i sense dubtes en cas de necessitat d’informació o d’atenció.

I és que l’exclusió d’aquest grup de població de la xarxa el que fa és multiplicar la seva vulnerabilitat i per tant els factors de risc per la salut. Un risc que, insistim, no ve pas de les pràctiques –aquesta seria una mirada estigmatitzadora- sinó de la pròpia exclusió del sistema. I aquesta no deixa de reforçar-se quan, fins i tot les escaduceres iniciatives educatives en salut sexual que arriben a la població dels centres educatius, no es contempla la diversitat sexual i acostumen a partir massa sovint de mirades heterocèntriques.

POLÍTICA DE PRIVACITAT I GALETES

Aquest lloc web utilitza galetes perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra Política de privacitat i galetes, punxi l'enllaç per a major informació. CERRAR