EL NOSTRE MODEL

El  model del CJAS parteix de la necessitat d’una atenció diferenciada i específica per a adolescents i joves en tot allò que té a veure amb la salut sexual. Així ho defensa l’OMS i la IPPF i amb aquest esperit es va crear el CJAS, per esdevenir un espai complementari a la Xarxa pública.

El Cjas, un servei amigable a joves i adaptat a les seves necessitats

Atendre de manera que s’incorporin els tres eixos –o mirades- esmentats ajudaria notablement, però no és garantia d’èxit si, com a societat, no ens esforcem en disposar de serveis més accessibles i adaptats per a joves.

Els contactes de la població adolescent i jove amb el sistema de salut és tremendament valuosa, per escasa i puntual, però això cal posar tots els mitjans per mirar d’aprofitar-los. Normalment és un contacte provocat per un problema urgent a solucionar com una postcoital, prova d’embaràs, ITS o problema amb mètode contraceptiu. Però ja està bé que sigui així, perquè amb confiança i respecte pot generar-se un molt bon punt de partida per a treballar –si la persona ho desitja- sobre altres aspectes com són el plaer en les relacions sexuals, l’autoconeixement o les relacions abusives per esmentar-ne alguns.

Des del CJAS fem l’esforç, amb el poc temps disponible de la visita, d’anar més enllà i no limitar-nos a resoldre el motiu de consulta principal i això només és possible amb una mirada integral i allunyada de prejudicis i de la mera cobertura de necessitats expressades.

Adolescents i joves es mouen còmodes en dinàmiques de “deixar-se caure” en el moment de sentir la necessitat i ser assistits/des amb rapidesa. Insisteixen en la importància de la privadesa i la confidencialitat i deixar de banda tot allò que impliqui haver de comunicar-ho als pares i mares. Des de l’equip del CJAS el tracte sempre és respectuós i evita tot judici, afavorint així generar un vincle que facilita la comunicació.

Cada dia fem l’esforç per tal de disposar d’un servei més amigable i complert.

Les claus del model

  1. Centre d’atenció exclusiva d’atenció a població jove
  2. Model de portes obertes (sense cita prèvia)
  3. Sense àmbit de referència territorial
  4. Accessibilitat horària (39 hores d’obertura a la setmana en matins i tardes)
  5. Confidencialitat  (Tot el que es diu al CJAS es queda al CJAS!)
  6. Pseudo-Anonimat
  7. Gratuïtat
  8. Especialització dels i les professionals
  9. Abordatge global bio-psico-social -amb professionals de diverses disciplines-  integrades amb agilitat (a voltes en una única visita).
  10. Fusió indistingible entre la intervenció assistencial i l’educativa
  11. .Lògica d’atenció d’acompanyament puntual i utilitarista. Estar quan els i les joves volen i no pas que ells/es hi siguin quan nosaltres volem.
  12. Donar resposta on es mouen adolescents i joves (presencial, e-mail, telèfon, whatsapp)
  13. Complementarietat als serveis de salut adreçat a la població en general i amb data de caducitat.  Els i les joves deixen d’emprar de manera “natural” aquests els serveis a partir dels 24-25 anys.
  14. Integrat a la resta de recursos (no només sanitaris) sinó socials, psicològics, juvenils, àmbit dona, tercer sector, associacionisme, universitari….
  15. Observatori de la salut sexual per a joves  (Generació de coneixement)
  16. Innovació constant / Laboratori d’idees de nous serveis

Perquè si hi ha centres d’informació per a joves, sales d’estudi per a joves, oficines d’habitatge jove, centres cívics per a joves… no hi ha d’haver espais de salut per a joves?

I com és el CJAS i com voldríem que fossin els serveis d’atenció a la salut sexual per a joves? Aquí teniu alguna de les claus.

Les tres potes del nostre model: Drets Sexuals + Feminismes + Model biogràfic

Des del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats, el CJAS, hem anat construint amb el temps un marc conceptual que travessa tant les intervencions educatives grupals com les individuals. És un marc que veu, principalment de la filosofia des primers centres de “planning” nascuts a l’estat espanyol els anys 70 –origen de la nostra associació- i que es triangula en aquests eixos: (I) els Drets Sexuals, (II) el model biogràfic i (III) la perspectiva feminista.

Els Drets Sexuals

Partir dels Drets Sexuals és un concepte que, bàsicament, vol dir virar des d’un model enfocat en les “necessitats” vers la idea que les persones tenen drets que han de poder gaudir i exercir. Per tant és fàcil endevinar que és quelcom més vinculat al principi de l’apoderament de les persones, tant de les usuàries com de les professionals.

Per a nosaltres parlar de Drets sexuals inclou també aquells reproductius malgrat a l’agenda internacional se separen bàsicament per disposar de més cartes de negociació en les sempre complexes partides d’escacs per assolir acords supraestatals.

Però quins són aquests drets? Doncs el llistat és llarg però bàsicament venen a dir que cada persona és lliure de viure la seva sexualitat com li plagui i que té dret a que se li garanteixin les eines bàsiques per la vivència d’una sexualitat saludable i lliure. És a dir, dret a l’educació sexual, dret a la informació i dret a l’assistència lliure de discriminacions de cap tipus.

El model biogràfic

Aquest model encaixa força, com no podia ser d’una altra manera, amb un enfocament de drets i té molt a veure amb el posicionament professional i tot allò que s’ensenya a les facultats de quin ha de ser el nostre rol.

Es tracta d’un model d’origen suec que neix als anys 50 i tracta la sexualitat des d’una mirada positiva i fonamentada en el saber científic. Incorpora algunes idees claus de models anteriors: Del biomèdic, incorpora la idea del coneixement científic com a base de treball; del moral prèn la idea de la importància de l’ètica relacional, però en el sentit més ampli i lliberal de la paraula; i del revolucionari pren la idea del dret a la sexualitat i la perspectiva de gènere. Es fonamenta en el concepte de salut de l’OMS centrat en el benestar i la promoció de qualitat de vida de l’individu i que reconeix la sexualitat com quelcom positiu i un factor clau pel benestar.

A la pràctica implica també considerar que cada persona prendrà les seves decisions ajustades a la seva biografia, a partir de les seves experiències, desitjos, expectatives i emocions. I que cal partir d’aquests elements pel treball, centrant-se més en els factors protectors com són l’autoestima i l’autoconeixement que no pas els riscos.

Però potser el més important de cara a la pràctica diària és que aquest model situa a la professional en un rol de facilitador/mediador, que es limita a acompanyar i donar eines a la persona usuària perquè pugui decidir com anar construint la seva biografia sexual.

La mirada feminista

La mirada feminista és el tercer element del triangle i, com els altres, han de travessar totes les intervencions.

Som persones amb emocions, imperfectes, que aprenenem amb l’experiència i els errors i que ens movem principalment dins una societat capitalista i heteropatriarcal. És a dir que se’ns socialitza per comportar-nos d’una determinada manera i s’espera de nosaltres que ens moguem segons determinats paràmetres. Això serveix per tot tipus de relacions socials, laborals… però també en relació a al nostra sexualitat.

Des que naixem anem rebent missatges molt potents –amb major o menor subtilesa- que construeixen el nostre gènere i la nostra vivència de la sexualitat. Segons haguem nascut amb penis o vulva els missatges rebuts sobre com hem de viure i gaudir del nostre cos i del sexe i de com ens hem de relacionar amb “l’altre sexe” seran diferents. Bé, no només diferents sinó desiguals, donant més rellevància social als valors considerats masculins en detriment dels seus “oposats”, els femenins. Així, es construeix la idea que vincula un sexe biològic amb un gènere determinat i, de retruc, una orientació del desig determinada. En altres paraules si tens penis, s’espera de tu que adoptis comportaments masculins i que et sentis atret per les dones.

Ser conscients de quins són aquests missatges i de quin pes tenen ens pot ajudar a entendre el perquè de determinades reaccions. Potser entenem l’impacte que té l’ideal de l’amor romàntic, o perquè l’exposició al risc forma pas dels rituals de pas de la masculinitat. També entendrem el valor que se li dona a les primeres relacions sexuals, i al fet que a les noies se les socialitzi per complaure i adoptin un rol més submís en les relacions…

La perspectiva feminista hauria de permetre graduar la nostra mirada amb les famoses ulleres liles i veure coses que ens passaven imperceptibles. Un cop posades ja no ens hauria de semblar tan fàcil animar a les noies, per exemple, a que negociin el preservatiu amb les parelles sense valorar les dinàmiques relacionals –o de poder, o de privilegis..- que es mouen en aquest marc de normes socials.

MÉS INFORMACIÓ

POLÍTICA DE PRIVACITAT I GALETES

Aquest lloc web utilitza galetes perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra Política de privacitat i galetes, punxi l'enllaç per a major informació. CERRAR