VIOLÈNCIES

Heu sentit a parlar de les violències masclistes? Hi ha varies paraules per anomenar aquest fenomen: violència de gènere, violència contra les dones, violència heteropatriarcal… Totes fan referència al mateix: la violència que pateixen les dones i les persones LGTBI com a conseqüència de viure en una societat masclista.

Què és el masclisme? És la ideologia que creu en la suposada superioritat dels homes i de les persones heterosexuals per sobre de tota la resta. ÉS la ideologia des de la que ens eduquen, vivim i ens relacionem. Quan parlem de violències masclistes fem referència a les violències que podem viure per qüestions que tenen a veure amb el gènere. És important tenir en compte que aquesta violència està relacionada amb la desigualtat de gènere.

Quines conductes formen part de la violència masclista?

A vegades pot ser fàcil reconèixer un determinat comportament com una forma de violència, però altres pot ser que no ho veiem tan clar. Per què passa això? És més fàcil reconèixer-ho amb la imatge dels icebergs que tenen una part visible i una altra invisible. La violència també. Algunes expressions de la violència es veuen i altres no, però existeixen!

Imatge del Consell de Serveis Socials de la Garrotxa

Tot això que veieu dins l’iceberg són diferents expressions de la violència masclista. A la part superior trobem aquelles violències que són visibles i estan socialment reconegudes, com és el cas de la violència física. El cas més extrem són els feminicidis, que són els assassinats de dones pel fet de ser dones. Malauradament a la nostra societat les dones continuen morint assassinades pràcticament a diari, però aquesta expressió extrema de la violència masclista no passa de sobte i perquè sí: forma part d’un entramat de violències quotidianes amb les que convivim i que, sovint, passen desapercebudes.

Aquestes violències quotidianes estan a la base de l’iceberg, sostenint i formant part de totes les altres violències. És el cas de l’humor sexista, que a priori pot semblar inofensiu però que legitima i naturalitza el sexisme en la nostra societat.

Si volem eradicar la violència contra les dones i transformar la societat patriarcal en la que vivim en una societat més justa i igualitària, cal ser conscient de totes les expressions de violència, especialment d’aquelles que poden passar desapercebudes. Per exemple, l’humor sexista.

Violència masclista en la parella

Si bé les violències masclistes poden aparèixer en diversos àmbits (a la parella, a casa, a la feina, al centre escolar, a una festa…) i en diferents formes (física, verbal, sexual, etc.), ara comentarem la violència que té lloc en l’àmbit de la parella.

A aquest tipus de violència, de vegades, se l’etiqueta com “relació tòxica”, però és important que puguem dir les coses pel seu nom sense por. Sovint passa que allò que diem que és “tòxic” és, en realitat, una relació de violència que ens està fent molt mal. Anem a veure com identificar-la.

 

Com puc saber si tinc una relació on hi ha violència?

A les relacions on hi ha violència els problemes i les ratllades són importants (i potser cada cop són més grans), i són relacions on ens anem sentint cada cop petites. Aquí et deixo un llistat amb alguns exemples de violència masclista perquè sàpigues si la pots estar patint, d’acord? Pensa que el primer pas per sortir d’una relació de violència és ser capaç de identificar-la, així que endavant!

Per identificar una situació de violència en una relació de parella és important conèixer la dinàmica que s’estableix i que contínuament es va repetint. Quan patim una situació de violència en la parella passem per diferents fases que es van repetint i sempre estem en la roda. Les fases són: la fase de tensió, la d’explosió i la de reconciliació.” Aquest funcionament és el que s’ha anomenat “el cicle de la violència”. Com veureu, la dinàmica que s’estableix en la parella és molt complicada, però trencar-la és possible. No ho oblidem!

La primera fase és on s’acumulen les tensions, aquí entren en joc la gelosia, el control, les desconfiances, etc. Aleshores, com si fos una olla a pressió, es dóna un episodi de violència que pot ser física però també de molts altres tipus (pot ser un menyspreu, una burla, un crit, un insult…). Aquí ja estem en la fase d’explosió.

Després d’aquest episodi, el noi segurament se sentirà culpable i voldrà demanar perdó. És possible que, en un principi, la noia s’enfadi i vulgui allunyar-se d’aquesta relació, però després és probable que faci el que les persones acostumem a fer quan veiem patir i demanar perdó a qui estimem: segurament el perdonarà. Ella també té moltes ganes de creure tot realment canviarà. Això és el que es coneix com la fase de reconciliació, en aquesta fase tot torna a ser com al principi, és un temps on passen coses boniques un altre cop.

Malauradament, però, la roda gira i el cicle torna a començar: s’acumulen les tensions, explota la violència… I molt fàcilment aquesta violència pot anar escalant i ser cada vegada més greu. Per exemple, pot començar amb una discussió lleu, però les bronques poden anar pujant de to i que cada cop sigui més dur allò que es diu.

Sortir d’aquest cicle és complicat, i va més enllà de que el noi demani perdó i se’n penedeixi. Una relació on una part exerceix violència contra l’altra, necessita un canvi profund, i aquest és molt difícil d’assolir sense ajuda professional.

Si bé els crits, les baralles, les tensions, no és quelcom que les persones volem en les relacions de parella, pot ser que en algun moment de la nostra vida ens trobem en una situació així. Identificar com ens sentim és un pas molt important per buscar solucions. Les relacions ens han de fer sentir bé, ens han de fer créixer! Quan la persona amb la que compartim el nostre temps i la nostra intimitat no ens fa sentir bé cal que reaccionem.

 

I si estic en una relació de violència, què faig?

Primer de tot, demana ajuda.

A vegades parlar amb les nostres amistats ens pot ajudar a buidar i sentir-nos més lleugeres amb tot el que ens passa, però potser no és suficient. A Barcelona pots adreçar-te, si ho necessites, a llocs com el CJAS, la Lore o el SARA.

És important que demani ajuda la noia que està patint la violència, però també ho és que ho faci el noi perquè està clar que té un problema: sap que alguna cosa no va bé i que està fent mal, intenta canviar-ho però no pot, finalment torna a fer mal.

 

I si és la meva amiga qui pateix violència o el meu amic qui l’exerceix?

  • Si és la teva amiga, recorda que sortir d’una situació com aquesta no és fàcil. Fes-li costat, acompanya-la en el seu procés, els seus dubtes i les seves pors. És important no deixar-la sola. Anima-la a buscar ajuda si creus que ho necessita.
  • Si és el teu amic, parla amb ell. Diga-li que el seu comportament fa mal a l’altra persona i que no hi ha excusa possible. Si no pot controlar el que el que li passa, convida’l a parlar-ne amb una professional.

Per últim, si com a persona de confiança aquesta situació d’acompanyament se’t fa difícil i no saps ben bé què fer, tu també pots demanar ajuda professional als recursos que hem comentat.

Què podem fer respecte a les violències masclistes?

Com veieu les violències masclistes són una greu vulneració dels drets fonamentals de les dones ja que sobre elles s’exerceix la violència pel fet de ser dones. Malgrat que aquesta violència és exercida només per part de la població masculina, tothom pot fer coses per contribuir a la seva eradicació. Eliminar la violència masclista de la nostra societat vol dir viure en un món més just, per tant, hem de començar a posar el nostre granet de sorra.. Eliminar la violència masclista de la nostra societat vol dir viure en un món més just, per tant, hem de començar a posar el nostre granet de sorra.

Potser pensareu que és molt difícil acabar amb un problema social de la magnitud de les violències masclistes, però recordeu que els grans canvis socials i la conquesta dels drets fonamentals han estat sempre fruit de la reivindicació i de la lluita social: abans les dones no podíem estudiar, ni treballar fora de casa, ni tan sols conduir!

En tot allò referent a les violències masclistes és molt important que no ho visquem des de l’òptica: “tots els homes són dolents i totes les dones són víctimes”, sinó com un problema social greu que cal resoldre. Evidentment, trobem més dones que homes que volen canviar les coses, perquè qui pateix la desigualtat és molt més conscient de l’opressió que viu i de la necessitat d’acabar amb aquesta; i qui està en una situació de privilegi, doncs, no n’és tan conscient. I si ho és, li costa més implicar-se per aconseguir aquest canvi perquè això implica renunciar als seus privilegis i deixar d’estar tan còmode!

El moviment feminista fa anys que reivindica un canvi que impliqui llibertat i drets per tothom. Però, atenció! no es tracta d’invertir la relació de poder… He dit, drets i llibertats per tothom! Sovint sentim a dir que el feminisme és el contrari del masclisme i NO, no ho és. El feminisme promou la igualtat de drets i llibertats per dones i homes, mentre que el masclisme consisteix en la discriminació basada en la creença que els homes són superiors a les dones.

Al CJAS t’oferirem un espai de confiança on t’escoltarem i t’oferirem assessorament i suport emocional, social i legal en relació a violèncias masclistes que hagis o estiguis vivint- També t’informarem i adreçarem -si ho desitges- a d’altres recursos especialitzats segons la situació. I ho farem sempre des del màxim respecte, tendresa i confidencialitat.

També t’informem que si vens al centre per qualsevol motiu de consulta et demanarem si vols omplir un qüestionari sobre situacions de violència perquè ens pots ajudar – a tu i a nosaltres- a identificar-les. És totalment opcional, així que només et demanem que l’omplis si et sents còmode/a.

POLÍTICA DE PRIVACITAT I GALETES

Aquest lloc web utilitza galetes perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra Política de privacitat i galetes, punxi l'enllaç per a major informació.