ITS

Són un grup de malalties infeccioses que normalment es transmeten durant les relacions sexuals amb una persona infectada.

La vagina, el penis, l’anus i la boca són els llocs més freqüents on es localitzen diferents microorganismes (virus, bacteris, paràsits…) que poden produir una infecció de transmissió sexual (ITS).

Les ITS es manifesten mitjançant símptomes molt diversos, que de vegades poden ser discrets i tardans. Des que el microorganisme s’estableix al cos fins que s’observa algun símptoma pot passar un temps, anomenat període d’incubació. Durant aquest període, qualsevol persona infectada pot encomanar la infecció.

En algunes ocasions, les ITS també poden manifestar-se en altres llocs fora dels òrgans genitals i urinaris, i també poden no provocar cap símptoma visible encara que continuïn evolucionant. En altres casos, poden aparèixer símptomes prou característics d’aquestes malalties.

 

ENS FARÀ PENSAR EN LA PRESÈNCIA D’UNA ITS…

  • Lesions de la pell dels genitals (ulceracions, berrugues, etc.), algunes secrecions o fluix vaginal diferents dels que normalment teniu.
  • Molèsties als òrgans genitals i urinaris, com ara picor, coïssor o dolor.
  • Molèsties durant les relacions sexuals.

 

LES INFECCIONS DE TRANSMISSIÓ SEXUAL MÉS FREQÜENTS EN EL NOSTRE MEDI:

Els microorganismes o gèrmens que produeixen les ITS més freqüents són: bacteris, virus, protozous, llevats (fongs) i paràsits.

Algunes ITS produïdes per aquests microorganismes són:

  • Clamídia
  • Gonorrea
  • Herpes genital
  • VIH/Sida
  • Sífilis
  • Condilomes / Infecció pel VPH (papil·lomavirus humà)
  • Hepatitis víriques
  • Vulvovaginitis
  • Infecció per paràsits (sarna i lladelles)

La majoria d’ITS són fàcilment detectables i curables. Quan abans et facis la prova de detecció molt millor per quedar-te tranquil/tranquil·la i per tractar-te.

 

CLAMIDIA

Està causada per un bacteri (Chlamydia trachomatis) que afecta la uretra (homes) i la vagina i el coll uterí (dones). Es transmet per via sexual, i si la dona embarassada és portadora de clamídies pot infectar el seu fill durant el part.

La infecció pot passar desapercebuda per absència de símptomes, sobretot en el cas de les dones. Tot i així, la persona que pateix la infecció pot transmetre-la encara que no tingui molèsties.

Els símptomes més freqüents en els homes són: secreció del penis, necessitat d’orinar i, de vegades, dolor. Les dones poden tenir secreció vaginal més abundant o diferent de la normal i dolors abdominals, però no sempre es detecten fàcilment.

Si la malaltia no es tracta, podria evolucionar i estendre’s a genitals interns, i, a la llarga, en alguns casos pot provocar esterilitat.

El diagnòstic es fa mitjançant la història clínica, l’examen de les secrecions i anàlisis específiques.

Hi ha antibiòtics molt efectius per al seu tractament. S’ha de fer també tractament a les parelles sexuals i un seguiment per assegurar-se de la curació

Al CJAS et podem fer la prova de manera gratuïta i també et donem el tractament antibiòtic (Una única pastilla)

La prova de la clamídia

Conèixer al més aviat possible si tens clamídia permetrà beneficiar-se d’un tractament ràpid.

Si tens menys de 30 anys al CJAS fem una detecció de la clamídia de manera confidencial i gratuïta. Es recull una mostra (d’orina, faringe o anus, segons el cas) i s’envia al laboratori i esperem a obtenir el resultat als 3-5 dies. Quan obtinguem el resultat et trucaríem per notificar-te’l i en el cas de ser positiu citar-te al centre per donar-te l’antibiòtic. A l’apartat què t’oferim t’expliquem amb més detalls com fem les proves.

També pots demanar la prova al teu Centre d’Atenció Primària (CAP) o al Centre de Drassanes 

GONOCOC

És causada per un bacteri (gonococ) que viu a les àrees més càlides i humides de l’organisme, principalment a la uretra (conducte urinari) i el coll uterí.

Es transmet per contacte sexual. No es contagia per l’ús de serveis públics, tovalloles, etc.

Els símptomes no sempre existeixen; si en tenim, apareixen quan ja han passat uns dies o algunes setmanes des del contacte sexual amb una persona infectada. Els més freqüents són:

En el cas dels homes:

  • Secreció purulenta, de color groguenc, que surt del penis, sobretot al matí, en llevar-se.
  • Sensació de coïssor en orinar.

En les dones:

  • Lleu augment de la secreció vaginal (fluix vaginal).
  • Sensació de coïssor en el conducte urinari.
  • Alteracions menstruals.
  • Dolor abdominal o sensació de cansament.

Sovint, els símptomes en les dones són poc importants i poden passar desapercebuts.

Aquestes molèsties de vegades desapareixen algunes setmanes després, però la malaltia continua present al cos i podria generar problemes al cap d’un temps. Davant la sospita que pots tenir una gonocòccia, busca atenció mèdica per assegurar-te del diagnòstic i fer el tractament adequat.

El tractament guareix la gonocòccia, es fa amb antibiòtics (Una pastilla i una injecció).

La prova del gonococ

Conèixer al més aviat possible si tens gonoco permetrà beneficiar-se d’un tractament ràpid.

Si tens menys de 30 anys al CJAS fem una detecció del gonococ de manera confidencial i gratuïta. Es recull una mostra (d’orina, faringe o anus, segons el cas) i s’envia al laboratori i esperem a obtenir el resultat als 3-5 dies. Quan obtinguem el resultat et trucaríem per notificar-te’l i en el cas de ser positiu citar-te al centre per donar-te l’antibiòtic. A l’apartat què t’oferim t’expliquem amb més detalls com fem les proves.

També pots demanar la prova al teu Centre d’Atenció Primària (CAP) o al Centre de Drassanes 

VIH

Què és el VIH?

El virus de la immunodeficiència humana (VIH) és un microorganisme que deteriora el sistema de defenses de l’organisme. Quan una persona s’infecta pel VIH no vol dir que estigui malalta de sida, aquesta persona no presenta símptomes ni signes externs que ens facin sospitar que està infectada, però pot infectar altres persones des del primer moment.

La sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida) representa l’etapa més avançada de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). El virus ha debilitat tant el sistema immunitari que el cos té dificultats per combatre les infeccions.

Consisteix en l’aparició d’una o diverses malalties (infeccions oportunistes, determinats tipus de càncer i alteracions neurològiques), per la qual cosa s’anomena síndrome. Aquestes malalties es poden desenvolupar principalment per l’alteració del sistema immunitari, com a conseqüència de l’acció del VIH. Els avenços en el tractament de la infecció fan que cada vegada es retardi més l’aparició de la sida.

Com es transmet el VIH?

El VIH es troba principalment a la sang, el semen o el fluix vaginal d’una persona infectada. Aquest virus es pot transmetre d’una persona a una altra a través de tres vies:

  • Relacions sexuals (penetració anal, vaginal o sexe oral) no protegides amb una persona infectada.
  • Exposició a sang infectada (compartir instruments per al consum de drogues intravenoses, xeringues, estris d’higiene personal, etc.).
  • De la mare infectada pel VIH al seu fill (durant l’embaràs, el part o l’alletament matern).

El VIH no es transmet:

  • Per fer o rebre carícies, petons o abraçades.
  • Per compartir el telèfon, menjar, coberts o gots.
  • Per banyar-se en piscines públiques o utilitzar el mateix sanitari.
  • Per picades de mosquits o altres insectes.
  • Per animals domèstics.
  • Per treballar, relacionar-se o conviure amb persones infectades pel VIH.

Malgrat la presència del virus a les llàgrimes, la saliva i altres líquids corporals, no hi ha cap transmissió documentada per aquests mitjans (la quantitat de virus és petita i insuficient per provocar la infecció).

La prova del VIH

Quant el VIH ha entrat al nostre cos, és reconegut com a intrús i les cèl·lules del sistema immunitari produeixen anticossos contra ell per tal de neutralitzar-lo. Aquests anticossos són els que es detecten a la prova de la sida, mitjançant una anàlisi de sang específica.

Conèixer al més aviat possible si s’està infectat permetrà beneficiar-se d’un seguiment mèdic i accedir a un tractament eficaç que millori la qualitat de vida, així com adoptar les mesures necessàries per evitar la reinfecció i la transmissió del VIH.

Cal saber que és necessari que transcorri un temps, que en aquest cas és de tres mesos (“període finestra”), des del moment de la infecció perquè amb la prova es puguin detectar els anticossos contra el VIH. Durant aquest “període finestra”, el resultat de la prova no és fiable, però en canvi és possible infectar altres persones.

Un resultat positiu d’aquesta prova ens indica que la persona és seropositiva, és a dir, que ha estat infectada pel virus de la immunodeficiència humana VIH), però no significa que hagi desenvolupat la malaltia (sida).

Una persona seropositiva és portadora del virus i pot transmetre’l per la sang i les secrecions sexuals. Ha de prendre precaucions a fi d’evitar reinfeccions i exposar altres persones al virus.

Si tens menys de 30 anys al CJAS fem la prova ràpida del VIH de manera confidencial i gratuíta. És una punxada al dit i en 20 minuts se sap el resultat. Cas d’obtenir un resultat positiu, et faríem la derivació a un centre hospitalari per fer la confirmació del resultat.

També pots demanar la prova al teu Centre d’Atenció Primària (CAP), als centres d’infeccions de transmissió sexual, o en altres centres alternatius de detecció del VIH.

SIFILIS

És una malaltia produïda per un bacteri (Treponema pallidum). La sífilis es transmet gairebé sempre mitjançant el contacte sexual. Una altra via de transmissió pot ser de la mare al fetus durant l’embaràs.

La malaltia evoluciona per etapes:

  • Sífilis recent (d’una a dotze setmanes després del contacte): apareix el xancre sifilític, una ulceració vermella en el lloc de contacte, normalment els genitals, i de vegades a la boca o l’anus. El xancre desapareix espontàniament al cap d’unes setmanes, però la malaltia continua evolucionat si no es fa tractament, i passa a l’etapa següent.
  • Sífilis secundària (pot durar dos o tres anys), amb l’aparició de lesions cutànies i lesions d’òrgans interns.
    Aquestes lesions desapareixen gradualment i la malaltia passa a la fase següent si no es fa tractament.
  • Fase de latència: els símptomes desapareixen espontàniament, el malalt té una aparença normal i no té molèsties, encara que la malaltia continua desenvolupant-se.
  • Sífilis tardana: s’observa entre cinc i vint anys després. El microorganisme resta a l’organisme i destrueix certs òrgans. Pot afectar el sistema nerviós, els ossos, els vasos sanguinis i, de vegades, pot causar la mort per lesions greus.

El diagnòstic inclou un examen mèdic i de laboratori. Si hi ha símptomes, s’han d’examinar al laboratori mostres de sang i pus de les secrecions.

Si tens menys de 30 anys al CJAS fem la prova ràpida de sífilis de manera confidencial i gratuíta. És una punxada al dit i en 20 minuts se sap el resultat. Cas d’obtenir un resultat positiu, et faríem la derivació a un centre sanitari per fer el tractament

També pots demanar la prova al teu Centre d’Atenció Primària (CAP), als centres d’infeccions de transmissió sexual.

El tractament amb antibiòtics cura la sífilis. S’ha de fer un seguiment per assegurar-se que el tractament ha estat efectiu. És important consultar des de la primera manifestació de la infecció per fer el tractament i evitar la progressió de la malaltia. També s’hauran de visitar i tractar les parelles sexuals.

HERPES GENITAL

El germen responsable és un virus (virus de l’Herpes Simple). Es transmet per contacte directe amb les lesions, sobretot per contacte sexual, però també per contacte per mitjà de les mans i durant el part si la dona té lesions.

Els símptomes més freqüents són petites vesícules als òrgans genitals, que posteriorment s’ulceren i cicatritzen després de 15-20 dies. En aquest lapse de temps, hi ha molt risc d’infecció.

La desaparició de les lesions no significa que hi hagi guarició de la malaltia, ja que el virus està latent a les cèl·lules nervioses i pot reaparèixer en situacions d’estrès, malalties, etc.

El diagnòstic es du a terme per exploració clínica, i ha de ser confirmat per una anàlisi de laboratori.

El tractament no és curatiu, però hi ha medicaments específics per millorar-ne els símptomes i reduir-ne els nous brots.

Com en la resta d’infeccions de transmissió sexual, és molt important no tenir relacions quan hi ha lesions i utilitzar el preservatiu com a mesura de prevenció. Si les lesions estan en zones que no queden cobertes amb el preservatiu, s’hauria d’evitar el contacte per tal de no encomanar la infecció.

VULVOVAGINITIS

Aquesta paraula fa referència a la inflamació de la vulva i/o la vagina, en la majoria de casos produïda per una infecció.

Els símptomes de les diferents vulvovaginitis poden ser semblants i difícils de diferenciar entre si.

Normalment es manifesten per:

  • Augment de secreció o fluix vaginal.
  • Malestar o picors a la vulva i/o a la vagina.
  • Molèsties en orinar.
  • Dolor o molèsties en les relacions sexuals.

Les més freqüents són:

Candidiasi o infecció per fongs

Les infeccions per fongs o micosis són les infeccions genitals més freqüents en la dona. La que trobem més sovint és la produïda per Candida albicans, per això aquestes infeccions candidiasi.

Aquests llevats són, normalment, al tub digestiu, la pell i la vagina, i no generen cap malaltia, perquè produeixen un equilibri amb l’organisme. Quan es trenca aquest equilibri (canvis hormonals, altres malalties, tractaments amb antibiòtics, etc.), els fongs es desenvolupen excessivament i poden provocar símptomes: augment de la secreció vaginal, que es torna blanca i espessa, acompanyada o no de picors.

En els homes, causa símptomes menys sovint que en el cas de les dones. També poden notar picors, inflamació o lesions als genitals.

Els símptomes poden desaparèixer en uns dies, però cal fer-ne un tractament específic per evitar que es repeteixin les molèsties al cap d’un temps.

El tractament mèdic dels fongs és molt eficaç. S’ha de valorar si es tracten les parelles sexuals i cal fer-ne un seguiment posterior per assegurar-se de la curació.

Els fongs no són exclusivament una ITS, ja que es poden tenir sense tenir relacions sexuals, però també es poden transmetre en les relacions si un dels membres de la parella té la infecció.

Tricomoniasi

La produeix un protozou (Trichomona vaginalis). És una infecció genital freqüent, sobretot en la dona. Es transmet especialment per contacte sexual, encara que les tricomones poden sobreviure algunes hores a la roba o en tovalloles humides, etc.

Sovint no provoca símptomes evidents. En el cas de les dones, podem trobar inflamació a la vagina, irritació, coïssor o picors i canvis en el fluix vaginal pel que fa a la quantitat, el color o la consistència.

Els homes no acostumen a tenir símptomes, però de vegades poden notar irritació al penis, molèsties en orinar o quan ejaculen.

El diagnòstic es fa analitzant mostres de secrecions vaginals o uretrals amb el microscopi.

El tractament és fàcil i curt. Totes les parelles sexuals s’han de tractar per evitar que la infecció continuï estenent-se

.

INFECCIÓ PEL VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ (VPH)

És una ITS molt freqüent. La transmissió d’aquest virus té lloc fonamentalment per via sexual, tot i que més rarament es pot transmetre en altres circumstàncies. En la majoria de casos el propi cos elimina la infecció i ni tan sols ens adonarem que l’hem tingut.

En alguns casos però els virus VPH infecten les cèl·lules de la pell o les mucoses dels òrgans genitals i provoquen:

  • “Lesions visibles”, les típiques berrugues o condilomes en forma de “cresta de gall” o bé planes, localitzades a la vulva, la vagina, el coll de l’úter, la uretra, el penis o l’anus.
  • “Lesions invisibles”, sense símptomes, que només es poden detectar amb proves específiques o mitjançant un aparell que ens permet veure les lesions amb augment.

Es localitzen al coll de l’úter en el cas de les dones i, no tan sovint, al penis en els homes, o a l’anus.

La infecció del coll de l’úter pel VPH pot ser greu si es deixa evolucionar. S’ha de diagnosticar i tractar per evitar-ne l’evolució i que es transformi en lesions precanceroses. El diagnòstic es fa per exploració clínica i comprovació mitjançant proves de laboratori.

En el cas de les dones, és important fer els seguiments ginecològics indicats per poder fer una detecció precoç si tornen a aparèixer lesions al coll de l’úter produïdes pel virus. En el protocol actual no està indicat fer citologies fins als 25 anys.

El tractament consisteix en l’eliminació de les lesions mitjançant tècniques especials. S’hauran de dur a terme controls posteriors, atès que és possible que tornin a aparèixer. És important que les parelles també es visitin.

Com en la resta d’infeccions de transmissió sexual, és molt important no tenir relacions quan hi ha lesions i utilitzar el preservatiu com a mesura de prevenció. Si les lesions estan en zones que no queden cobertes amb el preservatiu, s’hauria d’evitar el contacte per tal de no encomanar la infecció.

En aquests moments, al nostre país, disposem d’una vacuna per a alguns tipus del VPH. Podeu demanar informació al vostre professional sanitari o al CJAS.

INFECCIÓ PER PARÀSITS (SARNA I LLADELLES)

Les més freqüents són la sarna i la pediculosi púbica (lladelles).

Sarna

És produïda per un àcar (Sarcoptes scabiei hominis). Es pot transmetre per via sexual i per contactes no sexuals. Els símptomes més freqüents són picors als genitals, entre els dits, les aixelles, etc., sobretot a la nit. També es poden trobar lesions a la pell per on va passar el paràsit.

El tractament és senzill. L’han de fer totes les persones que viuen a la mateixa casa i les parelles sexuals. També haurem de desinfectar la roba per evitar la reinfecció.

Pediculosi púbica (lladelles)

És produïda per un tipus de poll (Phthirus pubis) que viu poc temps fora del cos i que es mou lentament. Fa entre un i dos mil·límetres i s’enganxa a l’arrel dels pèls del pubis, les aixelles, les celles o la barba.

Les relacions sexuals en són la principal via de transmissió. Si la roba ha estat en contacte recent amb el paràsit, també podria esdevenir una font d’infecció.

El principal símptoma és la picor intensa al pubis. Es poden trobar petites taques de sang a la roba per les picades dels insectes.

La transmissió pot produir-se sempre que hi hagi polls o llémenes vives a la pell o a la roba de les persones que pateixen la infecció.

El diagnòstic es fa mitjançant un examen meticulós per poder veure el paràsit o els ous.

El tractament és senzill i molt efectiu. També hauran de seguir el tractament les parelles sexuals

INFECCIÓ PER PARÀSITS (SARNA I LLADELLES)

L’hepatitis C és una malaltia infecciosa que afecta exclusivament el fetge i que està produïda pel virus de l’hepatitis C, o VHC.  Prop de tres quartes parts dels casos d’infecció per VHC presenten una infecció que passa desapercebuda al no manifestar símptomes evidents.

Entre un 50% i un 70% de les persones infectades evolucionen cap a una hepatitis crònica. L’hepatitis C crònica pot cursar de manera totalment asimptomàtica o acompanyar-se de símptomes inespecífics i, tot i que pot avançar de forma molt lenta, el virus pot afectar progressivament el fetge.

Com es transmet

El virus de l’hepatitis C es transmet a través de la sang, principalment per l’ús de material contaminat, com ara el de consum de drogues (xeringues, cassoles, pipes…) o el d’higiene personal (fulles d’afaitar, tallaungles, raspalls de dents…). Però de vegades es podria arribar a transmetre per les relacions sexuals.

 

Com es detecta

A través de prova de laboratori o bé proves ràpides de detecció. Al CJAS podem fer proves ràpides de detecció a homes que tenen sexe amb homes seguint el protocol del Departament de Salut de la Generalitat.

El CJAS t’oferirem un espai de confiança on t’escoltarem, et resoldrem els dubtes que tinguis sobre les ITS. Però anem a pams

 

1. T’OFERIM PROVES DE DETECCIÓ DE DIVERSES ITS

Al CJAS realitzem proves de detecció principalment de 4 ITS: VIH, sífilis, clamídia i gonococ.

 

 

VIH i sífilis

Pel que fa al VIH i sífilis la prova consisteix en recollir una mostra de sang a partir d’una punxada al dit i els resultats s’obtenen al cap de 20 minuts. No cal estar en dejú. És important que recordis que per tal que el resultat sigui 100% fiable cal esperar 3 mesos des que va tenir lloc la pràctica sexual per la que hi ha opcions d’infecció.

Clamídia i gonococ

Pel que fa a la clamídia i el gonococ la prova consisteix en una recollida de mostres segons on se sospiti que hi ha la infecció. En una mateixa recollida obtenim resultats de les dues ITS. Si se sospita de la uretra -cas dels nois-o d’infecció vaginal -cas de les noies- amb una mostra d’orina és suficient. Aquestes dues són les proves més habituals però també, i en cas de sospita, es poden recollir mostres faríngees o rectals amb un breu frotis. És a dir una recollida de mucosa de manera superficial i indolora que es fa fregant un petit escobilló -similar als que s’utilitzen per netejar les orelles- sobre la part del cos triada. És un procediment tan senzill que la recollida de mostres es pot fer al bany del CJAS seguint les següents instruccions.

Les mostres recollides s’enviaran a un laboratori hospitalari i s’obtindrien els resultats al cap d’uns 5 dies. En aquell moment notificaríem a la persona els resultats.

També podem fer diagnòstics d’infeccions vaginals que no són de transmissió sexual, com la vaginosi bacteriana amb un procediment de recollida similar al de la clamídia i gonococ però que s’analitza al moment amb un producte que permet identificar la presència del bacteri que la provoca.

 

Virus d’Hepatitis C

Al CJAS també fem la prova del Virus d’Hepatitis C per a homes que tinguin sexe amb homes. Es fa amb prova ràpida reactiva amb una gota de sang.

I SI EL RESULTAT ÉS POSITIU, QUÈ FEM?

Llavors dependrà del tipus d’ITS.

  • Si és positiva de VIH, llavors caldrà confirmar-la amb una altra prova aquest cop al laboratori. Des del CJAS derivaríem a la persona a la unitat de VIH d’un hospital per fer-se aquesta segona anàlisi i confirmar o descartar el positiu. Si es confirmés ja podria iniciar el tractament de seguida, element clau per mantenir en bon estat de salut.
  • Si és positiva de sífilis o VHC, llavors des del CJAS se’l derivaria a una unitat d’ITS d’un centre d’atenció primària perquè faci algun examen posterior per veure el temps d’infecció i oferir el tractament antibiòtic que és curatiu.
  • Si és positiva de clamídia i/o de gonococ tornaríem a citar a la persona al CJAS per tal de donar en mà el tractament antibiòtic: Azitromicina oral en el cas de clamídia i Azitromicina + Ceftriaxona (injectable intramuscular) en cas de positiu de gonococ. Amb aquest tractament es pot donar per curada la infecció.

 

2. T’AJUDEM A NOTIFICAR EL RESULTAT POSITIU DE CLAMÍDIA I GONOCOC A LA TEVA/ES PARELLA/ES 

Sabem que no és fàcil comunicar que t’han diagnosticat d’una ITS a la teva/es parella/es, passades o actuals. Per això si et trobes en aquest cas hem elaborat un  fulletó informatiu i donar-te alguns consells.

  • El tractament per les ITS bacterianes (Clamidia, gonococ o sífilis) és molt senzill –sovint amb una única dosi d’antibiòtic- i permet l’eliminació total del bacteri del cos. Al CJAS oferim aquesta opció de manera gratuïta i confidencial.
  • Tot i que no notem els símptomes, així no vol dir que no puguin anar provocant danys importants a llarg termini –com per exemple afectar la fertilitat. D’aquí la importància de diagnosticar-les i tractar-les l’abans possible.
  • Si només tu prens el tractament d’una ITS curable (clamidia, gonococ, sífilis..) però no ho fa  la/es teva/es parella/es, et podries tornar a reinfectar.
  • Dir-li a una parella passada o actual amb qui has mantingut o mantens relacions sense protecció,  permetrà a aquesta persona prendre una decisió informada sobre la seva pròpia salut, com ara fer-se les proves de detecció i també prendre precaucions per prevenir infeccions.

Quan parlem de parella ens referim a tot tipus de parella amb qui hem mantingut o mantenim una relació sexual sense protecció. Pot ser estable o ocasional, pot ser una o diverses…

 

Puc mantenir relacions sexuals després que m’hagin diagnosticat una ITS?

Sí, clar que pots. El que et recomanem és que empreu preservatiu o bé mantingueu pràctiques sexuals sense risc o amb molt baix risc de transmissió fins que el tractament hagi fet l’efecte (són uns pocs dies) i us assegureu que cap de les dues persones tenen la infecció.

 

Sí, sí, tot això està molt bé, però a l’hora de la veritat no sé com dir-ho

Intenta imaginar que els papers s’inverteixen. Què esperaries que la teva parella passada o actual fes si estigués en la teva situació?

Certament ser diagnosticat amb una ITS mentre ets en una relació pot generar moltes emocions ja que pot posar en qüestió la confiança en la parella. És natural que et sentís preocupat/da i fins i tot espantat/da per com es prendrà la notícia la/es teva/es parella/es i si això implicarà rebuig. Abans de plantejar infidelitats, tingues en compte que algunes ITS no sempre apareixen immediatament. És possible que tu o la teva parella tinguéssiu la ITS en una relació anterior sense ni tan sols saber-ho.

Cada persona ha de trobar les millors estratègies per parlar d’aquest tema amb la seva parella però et proposem un seguit de consells per si et poden ser d’utilitat:

  • Estigues orgullós/a de donar aquest pas de comunicar-ho. La teva voluntat de mantenir aquesta conversa difícil demostra que et preocupa l’altra persona. Sovint és més probable que confiem i respectem persones que son prou honestes (i valents/es!) i que parlen de temes difícils com les ITS.
  • Tant bon punt plantegis la situació el millor que pots fer és escoltar les preocupacions i els temors de la teva parella. Prepara’t perquè la teva parella se sorprengui. Cada persona reacciona de manera diferent a les notícies. Algunes es poden enfadar, altres pregunten i d’altres només necessiten temps per pensar.
  • No forcis a la teva parella a prendre decisions sobre les relacions sexuals o la vostra relació immediatament. És normal que desitgem immediatament l’acceptació i la tranquil·litat després de revelar aquesta informació personal però tot porta temps i ofereix un espai de calma a l’altra.  Suggereix idees com “Sé que probablement vulguis pensar en això”.
  • Ofereix informació sobre la ITS a mesura que la vagi sol·licitant. Pot ser tranquil·litzador parlar de la facilitat del tractament per curar-la i també del fet que contraure una ITS és quelcom més freqüent del que ens imaginem. Dóna-li temps perquè valori la informació perquè potser d’entrada no és receptiva però després sí.
  • És possible que vulguis portar un article o fulletó sobre la ITS per donar-li a la vostra parella. Si no pots respondre totes les preguntes de la vostra parella, no passa res. Us podeu adreçar al CJAS o a un centre de salut per obtenir més informació.

POLÍTICA DE PRIVACITAT I GALETES

Aquest lloc web utilitza galetes perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra Política de privacitat i galetes, punxi l'enllaç per a major informació. CERRAR